Els boscos tropicals primaris són una prioritat a l’hora de conservar la natura per lluitar contra el canvi climàtic. És per això que, com expliquen des del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF) assisteixen a la cimera COP27 que s’està celebrant a Egipte per posar èmfasi en què totes dues coses són “reptes germans, dues cares de la mateixa moneda” que cal abordar alhora.
La COP27, a més, coincideix amb la fi d’un projecte en què el CREAF i els periodistes de RUIDO Photo han passat dos anys anant a boscos del Congo, Brasil i Indonèsia per fotografiar i sensibilitzar sobre la desforestació d’aquests boscos tropicals. El seu objectiu és fomentar polítiques i decisions informades que ajudin a aturar la desforestació i mostrar com es vulneren els drets humans en aquest territori. D’aquest projecte n’han resultat unes infografies sobre la importància dels boscos tropicals primaris i les amenaces que pateixen i, a més, una gran exposició fotogràfica que s’inaugurarà el proper 10 de novembre a la Glorieta de la Transsexual Sònia del Parc de la Ciutadella de Barcelona.
La degradació d’uns entorns verges importantíssims
La degradació de la natura va lligada a l’ús del sòl, i la desforestació per a noves terres de conreu n’és un exemple clar. És per això que les Nacions Unides han proposat que aquest sigui un tema clau a la COP27, ja que l’ús de la terra pot contribuir a mitigar el canvi climàtic amb la gestió sostenible de boscos, oceans i altres ecosistemes.
Els boscos tropicals primaris són entorns verges, no alterats per l’acció humana. Són als tròpics, a l’Amazones, la conca del Congo i el sud-est asiàtic, i representen el 26% de la cobertura forestal del món, a més de contenir dos terços de la seva biodiversitat. Exerceixen de reguladors climàtics a escala local, regional i global i poden emmagatzemar més del 67% del carboni global. El canvi climàtic, la desforestació i la degradació, però, estan alterant aquesta capacitat i convertint-los en emissors de carboni, fent augmentar les temperatures.
L’any 2020 la desforestació de boscos tropicals primaris va ser igual al territori dels Països Baixos, un 19% més que el 2019. A llarg termini, el sud-est asiàtic ha perdut un 50% de la seva cobertura d’aquests boscos, l’Àfrica un 22% i l’Amazones un 20%. A la COP26 va semblar que es va arribar a un acord en aquest àmbit, amb més de 130 països donant suport a un compromís per acabar amb la desforestació abans de 2030. Aquests estats contenen més del 85% dels boscos del món, de manera que el CREAF valora positivament l’acció i espera a conèixer quins efectes ha tingut al cap d’un any.
Un mecanisme clau per refredar el planeta i evitar la desertització
Els boscos tropicals són els ‘càntirs’ del planeta, perquè per la seva dimensió i la quantitat d’aigua que evaporen, refresquen les zones on són i mitiguen l’escalfament de la superfície. Així doncs, més que el ‘pulmó del planeta’, com se les ha anomenat sovint, tenen un efecte refrigerador que és clau en la termoregulació del planeta, transpirant constantment i beneficiant el clima global. Són boscos on hi plou molt i hi entra molta energia de radiació, de manera que fa molta calor.
El vapor d’aigua de l’atmosfera a l’Amazones conté prové un terç del bosc i dos terços de l’oceà Atlàntic. Tota aquesta massa d’aire amb vapor arriba a la serralada dels Andes, on gira cap al sud-est d’Amèrica del Sud, duent-hi pluja. Si no fos per això, la zona seria àrida. És el mateix que passa a part de l’aigua dels boscos tropicals de la conca del Congo, part de la qual arriba al Sahel i a l’altiplà etíop, on neix el riu Nil.
L’aigua entra i surt contínuament i es recicla en vertical, un mecanisme clau per dissipar l’aigua absorbida en superfície sense fer augmentar tant la temperatura. Si desforestem aquest circuit, com diu Sabaté, es perd part del circuit de l’aigua i es perd capacitat de dissipació d’energia, reduint la seva contribució a refredar el planeta.
