La biodiversitat dels tròpics pot estar a punt de col·lapsar

Si no es prenen mesures per frenar la degradació d'aquests ecosistemes, tres quartes parts de les espècies del planeta podrien desaparèixer

Bosc tropical talat al sud de Mèxic

Bosc tropical talat al sud de Mèxic | D.P.

La biodiversitat global podria entrar en col·lapse de manera imminent si no es prenen accions concretes i urgents per controlar la pèrdua d’espècies a les zones tropicals, segons afirma un estudi científic publicat a la revista ‘Nature’. En aquest treball, un equip de científics de tot el món adverteix que si no es prenen mesures ràpidament, el risc d’una desaparició irreparable i sense precedents d’espècies a les zones amb més diversitat del planeta pot augmentar moltíssim. Els ecosistemes tropicals -boscos, sabanes, llacs, rius i esculls coral·lins- només ocupen un 40% de la superfície del planeta però, en canvi, són l’hàbitat de més de tres quartes parts de les espècies que es coneixen, incloent la gran majoria de coralls d’aigües poc profundes i més del 90% de les espècies d’ocells del món. Segons afirmen els autors de l’estudi, el ritme actual de descobriment d’espècies, d’unes 20.000 anuals, pot indicar que encara queden 300 anys per acabar de descobrir tota la biodiversitat dels tròpics en el supòsit que s’aconsegueixi salvar.

Les principals amenaces dels ecosistemes tropicals són dues i són d’origen humà: d’una banda, la pressió directa de la nostra activitat, com ara la sobrepesca, la tala descontrolada de boscos o la captura d’ocells i altres animals per convertir-los en mascotes. De l’altra, les sequeres i onades de calor provocades pel canvi climàtic. El declivi de la biodiversitat tropical, però, també és una amenaça per a milions de persones de tot el món. Els esculls coral·lins, sense anar més lluny, proveeixen de peix i protecció de les onades a aproximadament 200 milions de persones. El problema més global, però, probablement és el que té relació amb els boscos tropicals i les savannes: la seva vegetació i el seu sòl emmagatzemen aproximadament el 40% del diòxid de carboni de la biosfera i ajuden a les precipitacions a les zones agrícoles més importants del planeta.

És per tot això que els investigadors responsables de l’estudi reclamen un augment dels esforços tant en desenvolupament sostenible com en intervencions per garantir la conservació i la restauració dels hàbitats tropicals. Així, els ecosistemes s’han de mantenir però sense que això provoqui un empitjorament de les desigualtats a les societats humanes. En aquest sentit la innovació és un camí clau, ja que les propostes i els nous estudis sobre el funcionament, la governança i la gestió dels ecosistemes són una de les úniques esperances que tenim de salvar els tròpics i, de retruc, a nosaltres mateixos.

Nou comentari