Un gran estudi liderat per la Universitat de Leeds (Anglaterra) i que ha comptat amb la participació del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF) revela que una gran part de l’Amazones, concretament els seus boscos occidentals i meridionals, s’estan afeblint per la sequera i corren el risc de començar a morir. En un article publicat a ‘Nature’, els investigadors exposen quin és l’estat del segon bosc més gran del món, concloent que fins ara s’havien subestimat els efectes del canvi climàtic.
Entre les zones més afectades hi ha Riu Branco i Nova Xavantina, al Brasil. La recerca ha comparat la capacitat de resistir la sequera de les diverses espècies de l’Amazones, determinant que en aquestes zones el canvi en les pluges i l’augment de les temperatures ha dut els arbres al límit de la seva capacitat d’adaptació, cosa que els pot provocar embòlies i la mort.
Els boscos més adaptats han arribat al límit
“Els boscos meridionals estan més adaptats a les condicions seques, la desforestació i l’augment de temperatura”, explica Maurizio Mencuccini, investigador del CREAF i coautor de l’estudi. Tot i això, “la desforestació i l’augment de temperatura han provocat un canvi en els règims de pluja” que ha augmentat el risc de mortalitat forestal. A més, afegeix, “els boscos occidentals no estan tan exposats a la sequera però són més vulnerables“.
A l’altra banda, tot i que les espècies de les zones del centre i l’orient de l’Amazones no estan tan adaptades a la sequera, no s’esperen afectacions perquè, a dia d’avui, hi ha prou aigua. No obstant això, l’estudi apunta que fins ara s’havien subestimat els efectes del canvi climàtic perquè, justament, la recerca científica acostuma a centrar-se en aquesta zona. És per això, apunta Mencuccini, que els resultats “són tan reveladors” i “ajuden a predir de manera exacta” com serà el futur de l’Amazones.
El patró de pluges està canviant
El treball, de fet, també determina que el patró de pluges està canviant pel canvi climàtic, la desforestació i l’agricultura i la ramaderia intensives. Aquest canvi en les pluges reduirà la capacitat dels boscos d’emmagatzemar carboni i eliminar-lo de l’atmosfera. Tenint en compte que la seva amazònica té entre el 10% i el 15% del carboni que emmagatzema tota la vegetació del món, la seva mortalitat és una amenaça per la lluita contra el canvi climàtic.
Per arribar a totes aquestes conclusions, l’equip, de 80 experts d’Europa i Amèrica del Sud, va prendre mesures i mostres durant dos anys a 11 indrets diferents, analitzant dades de 540 arbres de 129 espècies diferents. Amb les dades, el patró de resiliència i els riscos identificats, es podran crear models climàtics més precisos i eficaços per a l’Amazònia.
Efectes que poden arribar a altres indrets del món
Els investigadors alerten que la desforestació i l’agricultura i la ramaderia estan interrompent l’evapotranspiració dels arbres, essencial per a la formació dels núvols de pluja. La reducció dels arbres i la substitució per conreus com la soja, que no té la mateixa capacitat de refrescar i humitejar l’aire, ressequen l’ambient i redueixen les precipitacions, un procés que no només afecta l’Amazones perquè la humitat dels seus boscos viatja en forma de vapor a altres zones del planeta. Així doncs, tallar aquest cicle posa en perill el patró mundial de precipitacions.
