El gel marí de l’Antàrtida ha retrocedit durant aquest estiu austral fins arribar a un nou mínim històric. Segons va informar l’Institut Alfred Wegener per a la Recerca Polar i Marina, i han confirmat i ampliat altres fonts, el passat 13 de febrer només quedaven 1,91 milions de quilòmetres quadrats de la gran capa de glaç que envolta el continent durant l’hivern, la majoria dels quals, a més, es troben a la zona del mar de Weddell.
Aquesta xifra és la més baixa que s’ha registrat mai des que, a finals dels anys 70, es van començar a fer servir satèl·lits per controlar les crescudes i reculades del gel marí. Tot i que ara és estiu a l’hemisferi sud, la poca coberta de gel que hi ha a l’Antàrtida és excepcional i, a més, encara podria encongir-se més, tenint en compte que el darrer rècord, que era d’1,92 milions de quilòmetres quadrats, no es va assolir fins el 25 de febrer.
Un rècord que no és atribuïble directament al canvi climàtic
Durant els darrers set anys, el rècord de menys extensió de gel marí a l’Antàrtida s’ha batut tres vegades: a més d’aquest 2023, el 2022 i el 2017 també van ser, en el seu moment, aquells on s’havien registrat les xifres més baixes. A dia d’avui, doncs, la immensa majoria del continent glaçat està pràcticament lliure de gel. No obstant això, atribuir la situació actual directament al canvi climàtic seria un error, ja que la situació és una més complexa que això.
Segons els models per ordinador, l’escalfament global hauria de fer recular el gel marí de manera constant i a llarg termini. És el que passa a l’Àrtic, on la coberta de gel a l’estiu ha anat reduïnt-se a un ritme d’un 12% cada dècada durant els darrers 40 i tants anys. A l’Antàrtida, però, no passa això.
Tot i que els darrers anys s’ha observat una tendència a la baixa de l’extensió del gel marí, les fonts que permeten imaginar com ha anat evolucionant des de l’any 1900 apunten que en aquell moment estava reculant però que després va començar a créixer. Últimament, a més, la variabilitat ha estat enorme, ja que s’han vist màxims hivernals de 18 milions de quilòmetres, tot un rècord, i també els mínims estivals més baixos.
Un cicle essencial per al benestar de la Terra
Un cop arribat al mínim, en qualsevol cas, no falta gaire perquè el gel marí torni a començar a créixer. Un fenomen importantíssim per regular el clima del nostre planeta. Quan l’aigua de la superfície del mar es congela, expulsa sal, fent que l’aigua de sota sigui més densa i s’enfonsi. Aquest procés contribueix al gran moviment d’aigua marina, la coneguda com a ‘cinta transportadora oceànica’.
D’altra banda, les algues que creixen al gel marí, quan es fon serveixen d’aliment del krill, els petits crustacis que són a la base de la cadena alimentària de l’Antàrtida i, sense els quals, els ecosistemes marins del continent glaçat podrien col·lapsar.
