El gel de Grenlàndia que està condemnat a desaparèixer passi el que passi farà pujar el nivell del mar uns 25 centímetres d’aquí a final de segle. Aquesta és la xifra a què ha arribat un equip d’investigadors de la Prospecció Geològica de Dinamarca i Grenlàndia en un nou estudi que, publicat a la revista ‘Nature Climate Change’, adverteix que la fusió de tot aquest gel i les seves conseqüències són inevitables i ja no depenen de l’evolució de l’escalfament global.
110 bilions de tones de gel condemnat
Aquesta pujada de les aigües, que es produïria igualment si demà mateix els humans deixessim d’emetre gasos d’efecte hivernacle, és aproximadament la mateixa que hi ha hagut durant el darrer segle combinant l’efecte de la fusió del gel de Grenlàndia i de l’Antàrtida i afegint-hi l’expansió termal, és a dir, l’augment de volum de l’aigua quan s’escalfa. I si no podem fer res per canviar-ho és perquè hi ha 110 bilions (110.000.000.000.000) de tones de gel a Grenlàndia que es fondran, passi el que passi, per culpa de les nostres accions passades.
Un càlcul “conservador”
Els investigadors han observat els canvis en el volum de la coberta de gel de Grenlàndia i van veure que l’aigua del desglaç que s’escorre és el principal motor de canvi i que un 3,3% del gel de Grenlàndia es fondrà inevitablement a causa de canvis que ja s’han produït. Això és, a més, un “límit inferior molt conservador”, segons afirmen ells mateixos, i cada dia que passa en què la Terra continua escalfant-se el volum de gel condemnat augmenta.
Efectes desiguals arreu del món
Grenlàndia té tant de gel que, si es fongués tot, el nivell del mar podria pujar 7,6 metres de mitjana, i aquest procés pot ser molt ràpid si la temperatura de l’aire és càlida i la de l’aigua del mar, alhora, erosiona el glaç per sota i per les vores. La pujada, però, no seria igual a tot arreu, sinó que alguns indrets quedarien totalment anegats mentre que a altres les aigües es retirarien.
És el que passa a Grenlàndia mateix: com que cada cop hi ha menys gel, això redueix l’atracció gravitatòria que exerceix sobre l’aigua i el nivell baixa mentre puja a la resta del món. La velocitat d’aquest canvis, a més, pot ser molt més ràpida que la nostra capacitat d’adaptar-nos-hi. Entre els passats 15 i 17 de juliol, enmig d’una onada de calor, Grenlàndia va perdre 6.000 milions de tones d’aigua cada dia, i a mesura que aquests esdeveniments es facin més habituals i el mar pugi més ràpid, hi haurà menys capacitat de prevenció i només podrem, amb sort, protegir-nos.
