El canvi climàtic d’origen antropogènic està pertorbant la natura de manera perillosa i generalitzada i afecta la vida de milers de milions de persones arreu del món. Els humans i els ecosistemes que tenen menys capacitat de fer-li front ja són els més afectats, segons el darrer informe del Grup Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic (IPCC) publicat aquest dilluns.

Els científics alerten que el món s’enfronta a riscos climàtics múltiples durant les properes dues dècades i que al Mediterrani, a dia d’avui, ja comporten un escalfament 1,5ºC, per sobre de la mitjana global d’1,1ºC. Si les emissions no es redueixen i se supera temporalment el nivell d’escalfament establert a l’Acord de París (1,5ºC) els impactes seran greus i alguns irreversibles.

El nou informe s’ha centrat en l’anàlisi de l’impacte, l’adaptació i la vulnerabilitat dels ecosistemes naturals i els sistemes socioeconòmics, així com en les millors estratègies per reduir-ne l’impacte a diverses escales. Entre els experts hi participa Jofre Carnicer, professor d’ecologia de la Universitat de Barcelona i investigador del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF), l’únic expert del nostre país, i un dels pocs de l’Estat, que n’ha format part.

Figura 2. Paleoregistre de l'evolució del nivell del mar fins 1880, mesures del nivell del mar entre 1880 i 2013 i escenaris fins al 2100  | IPCC 2013
Figura 2. Paleoregistre de l’evolució del nivell del mar fins 1880, mesures del nivell del mar entre 1880 i 2013 i escenaris fins al 2100 | IPCC 2013

Segons els científics, entre 3.300 i 3.600 milions de persones, gairebé la meitat del total, viuen en situació d’alta vulnerabilitat davant del canvi climàtic. Les zones més vulnerables són l’Àfrica Central, el sud-est asiàtic i l’Amèrica Central, mentre que a Europa la Mediterrània és l’àrea més amenaçada. En aquest sentit, l’informa és contundent: per evitar perdre més vides, biodiversitat i infraestructures, calen mesures ambicioses i accelerades de mitigació i adaptació.

Tot i els avenços constants en experimències locals, l’informe constata que encara som lluny del que necessitem. Els impactes del canvi climàtic són més grans entre la població amb menys ingressos, en zones més vulnerables del planeta i també es modulen segons l’edat i el gènere.

L’informe també destaca que el desenvolupament econòmic actual és insostenible i que cal considerar la participació inclusiva de tots els actors socials, i l’equitat i la justícia climàtica, per elaborar accions transdormadores encaminades a un model de desenvolupament sostenible i resilient.

L’informe és “una advertència terrible sobre les conseqüències que pot tenir no actuar”, alerta Hoesung Lee, president de l’IPCC, perquè mostra que el canvi climàtic “és una amenaça greu i creixent pel nostre benestar i per mantenir un planeta sa”. Així, afegeix, “les nostres accions d’avui determinaran la manera com les persones s’adaptin i com la naturalesa respongui” a tots aquests riscos.

“El cost ambiental de la inacció és molt elevat”, explica Jofre Carnicer. “És necessari actuar abans no es tanqui la finestra d’oportunitat” que, diu, és “de només dues o tres dècades”. “Cada acció és rellevant, ja sigui en l’àmbit governamental i internacional, en indústries i activitats sectorials, o en canvis l’estil de vida dels ciutadans”, recorda, i afegeix que “els costos d’adaptació” seran “molt més alts” si no es redueixen dràsticament les emissions durant les properes dues dècades.

L’informe de l’IPCC posa de relleu que la vulnerabilitat dels humans i dels ecosistemes és interdependent i posa l’accent en els efectes actuals i futurs del canvi climàtic a la biodiversitat. Les onades de calor, les sequeres i les inundacions ja superen els llindars de tolerància de moltes éssers vius, provocant extincions locals d’algunes espècies sensibles a la temperatura o amb poca mobilitat, com les endèmiques o més especialistes, o mortalitats massives en hàbitats més vulnerables, com les praderies submarines o els esculls coral·lins.

A l’informe es recorda com més del 50% de les espècies del planeta s’han desplaçat els darrers anys, fugint de l’augment de temperatures. També ha analitzat el risc que corren més de 100.000 espècies, amb resultats preocupants.

Melomys rubicola
Un exemplar de Melomys rubicola abans de l’extinció de l’espècie, la primera d’un mamífer pel canvi climàtic

“Sense una reducció dràstica d’emissions”, afirma Carnicer, “el risc d’extinció augmenta” en molts grups, “sovint per sobre del 10% de les espècies”. Les mesures d’adaptació per mantenir la biodiversitat i els serveis de què depenem passen per restaurar els ecosistemes, fer servir solucions basades en la natura i augmentar el territori protegit. “Els oceans i els boscos absorbeixen el 50% de les nostres emissions”, recorda Carnicer, i un augment dels impactes climàtics pot fer caure aquesta xifra i “retroalimentar així positivament l’escalfament”. L’IPCC aposta per passar d’un 16% d’àrees protegides al món a un 30% o fins i tot un 50% el 2030.

Pel que fa al Mediterrani, s’escalfa més ràpidament que la majoria de zones del món, i hi ha consens que la sequera serà un risc molt rellevant. Les prediccions apunten a un augment considerable, amb reduccions d’entre el 5% i el 20% segons la nostra capacitat de reduir emissions. L’ús d’aigua en l’agricultura serà un punt clau de l’adaptació, i caldrà promoure formes d’agricultura més eficients i que mantinguin millor la humitat del sòl, com ara l’agricultura regenerativa, que el manté més fèrtil i ric en matèria orgànica.

A la conca mediterrània, a més, la vulnerabilitat és extremadament diferent entre el nord i el sud, pel que fa a seguretat alimentària, accés a les renovables, l’aigua, l’educació o la salut, exposant més els països del suf als efectes del canvi climàtic. “Només al Delta del Nil s’espera que 6,3 milions de persones es puguin veure afectades si el nivell del mar puja per sobre dels 80cm”, apunta Carnicer, “un escenari contemplat” en les tendències d’emissions actuals.

Camp de conreu  | Hippopx
Camp de conreu | Hippopx

A Europa l’agricultura serà un focus molt important d’impactes i adaptacions. Els darrers 50 anys, les pèrdues per la sequera s’han triplicat, i a la Mediterrània s’esperan caigudes de fins el 17% en la productivitat en els pitjors escenaris. A nivell mundial, el 10% de la superfície cultivable podria deixar de ser-ho en els escenaris de més escalfament, i els treballadors del camp podrien patir fins a 250 dies de molta calor cada any. Tot i que ja es prenen mesures d’adaptació, com canvis en el calendari dels cultius, trasllats a zones més altes o ús d’espècies més resilients, en escenaris d’escalfament elevat poden ser insuficients per mantenir la producció actual d’aliments.

L’informe destaca que calen accions transformadores, de mitigació dràstica de les emissions i dels efectes del canvi climàtic i que permetin que les persones i els territoris s’hi adaptin. Així, calen esquemes de governança justos i inclusius, on les mesures incloguin la veu de tots els actors, tenint en compte, per exemple, el coneixement de les poblacions locals i indígenes juntament amb les dels científics. També recalca que cal cooperació internacional i intergovernamental a tots els nivells amb les comunitats més desfavorides, la societat civil, organismes educatius, institucions científiques, inversors, mitjans de comunicaicó i empreses per tal de dur el canvi necessari a bon port.

Nou comentari

Comparteix