Un equip d’investigadors de les universitats de Bath i Exeter, a Anglaterra, han publicat un article a la revista ‘Nature Food’ on adverteixen que un fong perillós per a la salut humana està amenaçant el blat d’Europa. Segons els resultats del seu treball, les toxines d’aquest organisme són cada cop més presents als cereals del continent, un problema que és especialment greu als països del sud.
Una toxina perillosa
El blat és un dels conreus alimentaris més importants del món, i és l’origen d’aproximadament el 20% de les calories i d’una proporció semblant de les proteïnes que consumim els humans. Com totes les plantes, hi ha diverses malalties que el poden afectar, algunes causades per fongs.
Una d’elles, la coneguda com a fusariosi, causada pel fong Fusarium graminearum, es troba en auge. Quan aquest fong, de la mateixa família que el que amenaça d’exterminar tots els plataners del món, infecta la planta, el gra del blat pot quedar contaminat per micotoxines. Una d’elles, l’anomenada ‘vomitoxina’, és especialment perillosa per a la salut animal i també per a la humana. Pot causar vòmits, dany intestinal, debilitar el sistema immunològic, desestabilitzar la funció hormonal i, fins i tot, augmenta el risc de càncer.
Per tot plegat la Comissió Europea estableix límits legals a les concentracions de vomitoxina del blat. Si els valors són superiors, sovint es reaprofita com a aliment per al bestiar, amb les pèrdues econòmiques que això suposa. A més, els nivells de micotoxines es segueixen atentament.
Els controls funcionen però això no és suficient
No obstant això, els autors d’aquest estudi apunten que la presència de micotoxines al blat d’Europa s’ha estudiat massa poc. És per això que es van posar a treballar i van analitzar les bases de dades més grosses de què es disposa. És així com han vist no només que les micotoxines són àmpliament presents al blat produït per a alimentació humana i per a engreix a tota Europa sinó que, a més, aquesta amenaça és cada cop més gran, especialment al sud del continent.
D’una banda, la legislació i els controls de micotoxines a Europa funcionen, això és clar. Segons els investigadors, el 95% de la contaminació per vomitoxines registrada al blat europeu es troba dins dels límits legals i, per tant, el risc d’intoxicació aguda és pràcticament inexistent. No obstant això, la vomitoxina és present a tots els països europeus estudiats i a la meitat de les mostres de blat per a consum humà analitzades. Això és preocupant, ja que no es coneixen els efectes a llarg termini de l’exposició constant a nivells baixos d’aquesta i altres micotoxines, que poden combinar els seus efectes en el que s’anomena sinergisme.
Un gran impacte en l’economia
D’altra banda, els investigadors també han calculat l’impacte econòmic de la vomitoxina en l’economia europea. Si entre 2010 i 2019 un 5% del blat produït per a consum humà a Europa tenia concentracions superiors als límits legals, vol dir que uns 75 milions de tones no van poder ser venudes per a alimentar persones.
Si tot aquest blat es va derivar a l’engreix animal, l’impacte econòmic hauria estat, aproximadament, d’uns 3.000 milions d’euros en el període estudiat. No obstant això, l’impacte deu ser molt superior, ja que aquest càlcul no té en compte la reducció de les collites a causa de la malaltia, la contaminació per altres micotoxines i el cost dels tractaments als conreus per evitar la propagació del patogen.
Un perill creixent al Mediterrani
A més d’això, i malgrat que la fusariosi fluctua d’un any a l’altre, l’estudi apunta que els nivells de micotoxines han anat augmentant constantment als països del sud d’Europa, és a dir, als de la conca mediterrània. De fet, els dos darrers anys de l’estudi, 2018 i 2019, es van batre els rècords en els nivells mitjans d’aquests contaminants al blat.
Els investigadors no n’han determinat les causes però, no obstant això, apunten al canvi climàtic i a la pèrdua d’efectivitat del fungicides com a factors clau. Els científics, però, també apunten una altra possible causa: l’agricultura de mínima intervenció, on la terra es treballa sense llaurar per no afectar el sòl. Aquesta tècnica, cada cop més popular, és bona per a la salut de la terra, però també hi deixa restes on el fong pot sobreviure.
Cal més investigació per poder prendre mesures
En qualsevol cas, sembla que la contaminació per vomitoxina és molt comuna a tota Europa i que té un impacte econòmic gens menyspreable. És per això qe els autors de l’estudi criden a millorar els sistemes de seguiment dels brots, per poder-los predir i prendre mesures abans no sigui tard, i investigar més per trobar mètodes de contenció de la malaltia o varietats més resilients ja que, en el futur, la situació pot ser cada cop més complicada.
