La invasió russa d’Ucraïna encamina tot el planeta a un gran problema de seguretat alimentària que podria afectar milions de persones. Amb el blat i els fertilitzants encarint-se ràpidament, podriem ser a les portes d’una crisi global l’abast de la qual, a dia d’avui, és difícil de predir.

Un efecte dòmino que pot ser catastròfic

D’una banda, tenim el blat. Aquest conreu, un dels més bàsics del món, és una de les grans exportacions tant d’Ucraïna com de Rússia que, combinades, suposen gairebé el 30% del comerç mundial. A causa de la guerra i de les sancions imposades a l’invasor, per l’altra els preus s’estan disparant i ja van arribar a màxims històrics la setmana passada.

Aplicació de fertilitzants en un camp de conreu | Piqsels
L’encariment del blat i els fertilitzants alhora pot provocar problemes gravíssims de seguretat alimentària a tot el món | Piqsels

Pel que fa als fertilitzants, aquests productes bàsics per a la producció industrial d’aliments també s’han disparat fins a nivells mai vistos a causa de l’augment del gas natural. A Europa, per exemple, l’empresa noruega Yara International ja ha reduït la seva producció d’amoníac i urea a un 45%, segons informa la cadena nord-americana CNN citant el seu president i director general, Svein Tore Holsether. Rússia i Bielorússia, a més, també són grans exportadors d’aquests productes.

Si el blat s’està encarint per sí mateix, l’augment del preu dels fertilitzants pot afectar absolutament tota la producció mundial d’aliments, inclosos els provinents de la ramaderia, ja que el menjar dels animals també està pujant. Alguns productes com ara el blat de moro, la soia i els olis vegetals, especialment el de gira-sol, de què Ucraïna té el 50% de la producció mundial, també s’estan veient afectats.

El G7 adverteix els governs del món

Aquest mateix divendres, els ministres d’agricultura del G7 van afirmar que estan “determinats a fer el que calgui per prevenir i respondre a una crisi alimentària”, però ja hi ha molts països, com ara Egipte, que estan restringint les exportacions d’aliments per mantenir les seves pròpies reserves. A Indonèsia, per la seva banda, s’està controlant la sortida d’oli de palma, un producte molt criticat però que és emprat tant per la indústria alimentària com la dels cosmètics.

Producció d'oli de palma  | Cedida
La producció d’oli de palma també és entre les que es pot veure afectades per la invasió d’Ucraïna | Cedida

Davant d’això, el G7 va demanar “mantenir oberts” els mercats i no emprendre “cap mesura restrictiva injustificada a les exportacions”. La raó, van explicar, és que “qualsevol altre increment” en els preus i la “volatilitat” dels mercats podrien “amenaçar la seguretat alimentària i la nutrició a escala global, especialment entre els més vulnerables”.

Tot plegat enmig d’una situació en què els preus ja estan pujant fins i tot als països desenvolupats i s’espera que ho facin més, i en un context on, fins i tot abans de la invasió d’Ucraïna, les Nacions Unides ja van advertir que el número de persones al límit de la fam havia passat dels 27 milions de 2019 a 44 milions. Ara, la interrupció de la temporada de sembra del blat a Ucraïna, que havia de començar properament, empitjora les perspectives de futur.

Nou comentari

Comparteix