MonPlaneta
La falta de pluja avança la primavera a l’hemisferi nord

La ciència ha demostrat que el canvi climàtic avança la primavera fenològica. Fins ara, els hiverns suaus causats per l’escalfament global se’n consideraven la causa principal. Un estudi publicat avui a la revista ‘Nature Climate Change’ afegeix que la manca de pluja també fa que les plantes brotin abans a l’hemisferi nord.

En aquesta zona del planeta, les pluges han disminuït la freqüència els darrers trenta anys i això afecta també el calendari natural de les plantes. La recerca, liderada entre d’altres per Josep Peñuelas, professor d’investigació del CSIC al CREAF, relaciona per primera vegada la manca de pluja i el despertar prematur de la natura i preveu un avançament addicional de la primavera biològica d’entre 1’2 i 2’2 dies per dècada com a conseqüència només de la minva de les pluges prevista per aquest segle.   

Les glaçades podran arribar a l'interior de Catalunya a principis de la setmana vinent | Pixabay
| Pixabay

Menys precipitació vol dir menys nuvolositat, més hores de sol,  temperatures més altes al migdia i nits més fredes que avancen l’acumulació de fred que requereix la brotada de les fulles. El còctel de condicions confón les plantes i les fa brotar abans.  “Aquest hivern estem vivint una situació paradigmàtica. No plou i tenim gelades i contrastos forts que han fet avançar la primavera de forma evident. Tot i que aquest estudi parla de clima, i no hem de confondre la meteorologia amb la climatologia, sí que la situació que estem vivint ens ajuda a entendre com la manca de nuvolositat arriba a confondre les nostres plantes”, explica Josep Peñuelas.   

Per a la recerca l’equip ha mesurat el fluxos de carboni de la vegetació, ja que quan les plantes es desperten comencen a fer la fotosíntesi, han registrat in situ la sortida de les fulles i han comprovat amb imatges de satèl·lit els canvis en la verdor de la vegetació. 

Imatge Terra MSG-4
La primera imatge obtinguda pel satèl·lit europeu MSG-4

Si els hiverns cada cop tenen menys pluges vol dir que hi a menys núvols. Els cels clars donen contrastos forts de temperatura entre el dia i la nit i la de dia també s’enfila molt més amunt. De la mateixa manera, sense el filtre de la nuvolositat. les plantes reben radiació durant moltes més hores. De nit, l’ambient es refreda ràpidament i gela fàcilment. Tot plegat confon les plantes perquè ho perceben com les senyals que la primavera ja ha arribat i desperten de la dormició hivernal abans d’hora. 

“Si les plantes broten abans, comencen abans a fer la fotosíntesi i això afecta els cicles de carboni d’arreu del món. Saber que els descens en la freqüència de pluges també afecta aquest ritme natural és un coneixement clau a tenir en compte en les prediccions de canvi climàtic”, conclou Josep Peñuelas.

Més notícies
Inundacions a Hanoi (Vietnam) l'any 2008.

L’escalfament de l’Àrtic està desestabilitzant el clima de l’est d’Àsia

Les plantes creixen menys i floreixen més tard, reduint tant les collites com la captura de CO2
El Parc Natural de l'Alt Pirineu | Departament de Territori i Sostenibilitat

El 2100 el Pirineu pot ser 6ºC més càlid i tenir sequeres cinc dies més llargues

Un equip de la UB analitza l’impacte del canvi climàtic en els períodes secs i càlids als Pirineus
Emissions a l'atmosfera | Pixabay

La concentració de CO2 a l’atmosfera ja és un 50% més elevada que abans de la Revolució Industrial

El màxim anual s'ha situat en 419,1 parts per milió, un rècord que se supera any rere any a causa de les emissions d'origen humà
Brases enceses | Vladimir Agafonkin / Flickr

Els “incendis zombi” ja cremen gairebé sempre a l’Àrtic i es podrien fer més habituals

Això suposa un perill enorme per a l'estabilitat del casquet polar i del permagel, un factor que podria accelerar l'escalfament global

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa