Un equip d’investigadors afirma que refredar els pols per tal de contrarrestar l’escalfament global no només és possible sinó, a més, barat. En un article publicat a ‘Environmental Research Communications’, expliquen com escampar aerosols microscòpics a l’atmosfera, a més de 13.000 metres de distància, podria crear una mica d’ombra sobre l’Àrtic i l’Antàrtida i fer-hi baixar la temperatura de manera relativament senzilla i a baix cost.
Una flota per a tots dos hemisferis
Al seu article, els científics detallen un possible programa per fer servir avions a gran alçada per alliberar aquestes partícules a l’atmosfera, aproximadament a 60º de latitud nord i sud, perquè es dirigeixin cap als pols. Això s’hauria de fer cada estació, durant els dies llargs de la primavera i principis de l’estiu dels pols. Els investigadors fins i tot afirmen que la mateixa flota podria servir per a tots dos hemisferis, sent a un extrem o a l’altre del món segons l’estació de l’any.
La recerca fins i tot ha estudiat quins avions fer servir, concloent que els aparells existents per repostar combustible durant el vol no podrien fer el fet, però que uns 125 avions de disseny nou podrien fer el fet. En aquest supòsit, es podria aconseguir refredar les regions polars del món fins a 2ºC cada any, tornant les temperatures a les que hi havia abans de la Revolució Industrial.
Una solució temporal però potser necessària
Pel que fa al cost de l’operació, els seus càlculs el situen en uns 11.000 milions de dòlars cada any, una xifra que suposaria menys d’un 33% del que costaria refredar 2ºC tot el planeta i, creuen, una fracció petitíssima del que costaria assolir els objectius de reducció d’emissions. No obstant això, reconeixen que la mesura pot servir en un món que s’està escalfant ràpidament però suposen només “tractar un símptoma del canvi climàtic però no la malaltia subjacent”.
Refredar els pols, d’entrada, només protegiria el menys de l’1% de la població mundial que hi viu, encara que les latituds properes també haurien de veure com les seves temperatures baixen una mica. No obstant això, els científics també afirmen que fer-ho a les regions polars suposaria un risc directe molt menor per a la resta de la humanitat, en comparació amb un programa global, i que a més alentiria el desglaç i la pujada del nivell del mar. Això, és clar, sense oblidar que “qualsevol canvi intencionat del termòstat mundial seria d’interès comú” per a tothom.
Tot i que aquest estudi és petit, és sorprenent veure com s’està fent recerca per entendre els costos, beneficis i riscos d’emprendre intervencions climàtiques a gran escala i aporta coneixement sobre la possibilitat de dur-les a terme per frenar els efectes del canvi climàtic que, fins i tot si aturéssim les emissions demà, ja serien inevitables.
