La Iniciativa Climàtica Internacional Criosfera, una xarxa global d’experts i investigadors, afirma en el seu darrer informe que l’escalfament global farà pujar 12 metres el nivell del mar. En aquest document, publicat dijous, la iniciativa conclou que aquest futur és inevitable ja que, tenint en compte els gasos d’efecte hivernacle emesos i els esforços de reducció fets fins ara, és pràcticament segur que les temperatures globals pujaran 2ºC respecte els nivells preindustrials.
Actualment, de fet, les barreres, glaceres i altres grans masses de gel del món ja s’estan fonent molt més ràpidament del que ens pensàvem i, per tant, si no es fan esforços titànics i immediats no es podrà evitar una pujada del nivell del mar que serà catastròfica per a centenars de milions de persones arreu del món. Un advertiment importantíssim per a la cimera climàtica COP28 que tindrà lloc a finals d’aquest mes de novembre.
Menys incerteses o més preocupació
Si bé l’evolució dels casquets polars i altres masses de gel del planeta han estat una font d’incertesa per als científics climàtics, els darrers estudis mostren que s’està arribant a diversos punts d’inflexió perillosos i que el marge de maniobra és molt més petit del que ens havíem imaginat. Així, podríem estar arribant als punts de no-retorn de què hem parlat durant tant de temps i que, quan s’hi arribi, la fusió del gel sigui molt més ràpida del que ens pensàvem.
Si això passa, la humanitat podria enfrontar-se a un nivell i una velocitat de pujada del nivell del mar que vagi més enllà de qualsevol possibilitat d’adaptació, amb comunitats costaneres d’arreu del món obligades a abandonar les seves llars. I no parlaríem només de pobles de pescadors o d’atols enmig de l’oceà Pacífic sinó, també i especialment, de barris sencers de grans ciutats on viuen milions i desenes de milions de persones.
L’escalfament de 2ºC condemnaria grans masses de gel a desaparèixer
Amb un escalfament de 2ºC, que és cap on ens dirigeixen fins i tot les previsions optimistes de reducció d’emissions, gairebé tota Grenlàndia, la majoria de l’Antàrtida Occidental i les parts més vulnerables de l’Antàrtida Oriental quedarien condemnades a una fusió més o menys lenta però en qualsevol cas inexorable, fins i tot si després s’aconsegueix fer baixar les temperatures. Pel que fa a les glaceres, només cal pensar que a Suïssa, per exemple, han perdut un 10% de la massa que els queda en només dos anys.
Tot plegat, com apunta l’informe, no només amenaça les comunitats costaneres. En el cas de les glaceres de les muntanyes, també són un perill per a la generació d’energia hidroelèctrica i per a la disponibilitat d’aigua dolça. A més, la fusió del permagel pot intensificar l’escalfament alliberant quantitats enormes de metà. I per si tot plegat fos poc, les aigües dels pols s’estan tornant cada cop més àcides, amenaçant la supervivència dels animals amb closca.
Els canvis no han estat suficients
Si bé el 2015 els líders mundials van acordar limitar l’escalfament global força per sota dels 2ºC i mirar d’aconseguir que no passés dels 1,5ºC, des d’aleshores s’ha vist com els canvis, per bé que importants, no han estat ni de les proporcions ni de l’abast necessaris per a complir aquesta promesa. El 2022, de fet, les Nacions Unides van calcular que l’escalfament global el 2100 seria de 2,8ºC. El panorama, doncs, està deixant de ser preocupant per passar a ser catastròfic.
