Els Emirats Àrabs Units (EAU), els hostes de la propera cimera climàtica de les Nacions Unides, volien fer-la servir com a oportunitat per vendre petroli i gas. Així ho denuncia la BBC en un article on presenta documents que demostren que els EAU havien planejat negociar acords comercials sobre combustiles fòssils amb 15 països diferents. Un fet que, en ser preguntat per la cadena pública britànica, l’equip organitzador del país àrab no ha negat, dient només que “les reunions privades són privades”.
Gas natural liquat i explotació dels recursos fòssils
Segons explica la BBC, els documents obtinguts va ser preparats per l’equip dels EAU per a la COP28, que comença el 30 de novembre, de cara a les reunions prèvies dels representants del país amb com a mínim 27 governs estrangers. Entre els punts a tractar, per exemple, hi havia parlar amb la delegació xinesa sobre l’interès de la companyia petroliera estatal dels EAU, Adnoc, en explorar conjuntament les “oportunitats del gas natural liquat” a Moçambic, el Canadà i Austràlia.
De la mateixa manera, els EAU també volien oferir ajuda al govern colombià per explotar els seus recursos fòssils i fer propostes semblants però menys clares a 13 països més, entre els quals hi ha Alemanya o Egipte. No tot eren propostes sobre combutibles fòssils, però, ja que els documents també contenien idees de negoci que podien beneficiar Masdar, la companyia estatal d’energies renovables, per discutir-les amb una vintena de països entre els quals la Xina, el Brasil, els Estats Units, el Regne Unit, França, Alemanya o els Països Baixos.
Una nova taca per a la COP28
Aquestes revelacions arriben tres dies abans que comenci la COP28, que tindrà lloc a Dubai i on aniran 167 líders mundials per discutir i decidir quin serà el futur de la lluita contra el canvi climàtic. Un futur que necessita mesures valentes i dràstiques per reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle, i no pas propostes d’explotació dels combustibles fòssils.
Ddes de l’anunci que la COP28 se celebraria als EAU, de fet, hi ha hagut sospites tant pels grans interessos petroliers del país com, especialment, pel fet que es nomenés president de la cimera el sultà Ahmed al-Jaber, CEO tant de la companyia estatal de petroli, Adnoc, com de la dedicada a les renovables, Masdar.
El paper del president de la cimera
Els documents fets públics, de fet, havien estat preparats per a ell, que abans de la COP28 havia de reunir-se amb representants dels governs del món amb l’objectiu, en teoria, d’animar-los a ser ambiciosos en el seus objectius de reducció d’emissions. Des de l’ONU, de fet, han afirmat a la BBC que s’espera que els hostes de les cimeres climàtiques actuïn sense biaixos i sense defensar els seus propis interessos.
I no obstant això, la cadena afirma que ha tingut accés a correus electrònics on es diu a membres de l’equip de la COP28 que els punts referents a Adnoc i Masdar havien de ser “sempre” presents a les notes prèvies a les reunions del sultà amb els governs del món. Una ordre, però, que ha estat negada pels responsables de la COP28.
Tot plegat, però, eren informe previs, i no se sap quantes vegades es va parlar de combustibles fòssils a les trobades prèvies. Si bé la BBC afirma que es va parlar de negocis almenys en una ocasió, també apunta que 12 països han negat que es parlés d’aquests assumptes a les seves reunions o bé que les reunions finalment no havien tingut lloc.
La confiança en la trobada queda molt tocada
En qualsevol cas, aquestes informacions poden debilitar la confiança en la COP28 fins i tot abans que comenci, fent molt de mal als esforços per aconseguir un consens que és molt necessari per al futur de la humanitat. Especialment si es corrobora que, com sembla, els hostes de la cimera han mirat d’aprofitar la seva situació per a fer negocis multimilionaris que van frontalment en contra d’allò pel què, se suposa, s’està celebrant.
Caldrà veure, doncs, quines acaben sent les conclusions i els compromisos a què s’arriba el 12 de desembre, quan s’acabi la COP28. Serà aleshores quan, de totes totes, es podrà veure quin ha estat el paper dels Emirats Àrabs Units en tot plegat: si un de buscar consensos ambiciosos o un que només mirava pel seu propi benefici en perjudici de la resta del món.
