La sequera que afecta part de Catalunya i de la península Ibèrica des de fa dos anys està començant a causar la mort sobtada de pins. El projecte Alerta Forestal del CREAF, que segueix la salut dels boscos de Catalunya amb ajuda ciutadana, ha comprovat que aquests arbres estan mostrant els efectes de la sequera amb un any de retard. Això és perquè les coníferes, com aquests o els avets, resisteixen tant com poden i per això es veuen verds o gairebé verds. No obstant això, pateixen en silenci durant mesos i, en pocs dies, poden assecar-se i morir.
Aquest fenomen és, precisament, el que s’està veient a zones d’Osona i el Berguedà aquest estiu, on moltes capçades de pins estan quedant totalment marronoses sobtadament. La coordinadora d’Alerta Forestal, Mireia Banqué, afirma que, quan això passa, “els pins ja estan morts” perquè “no tenen cap fulla verda que els permeti mantenir les funcions vitals”. Això pot passar mesos o fins i tot anys després d’acabar-se el període de sequera, cosa que explica perquè, tot i que la primavera ha estat relativament plujosa a moltes zones, els pins estan morint.
Podríem haver subestimat la superfície de coníferes afectades
Segons l’informe DeBosCat2022, la xarxa de seguiment de la salut dels boscos de Catalunya del Departament d’Acció Climàtica, coordinada pel CREAF i que compta amb el suport dels Agents Rurals, la temporada passada va ser la que va registrar més boscos afectats per sequera. De les 33.072 hectàrees de bosc amb signes de patiment per la calor i la sequera, 5.993 eren de coníferes, una dada molt inferior a les de planifolis. No obstant això, com que les coníferes mostren l’afectació amb retard, pot ser que la dada sigui subestimada i, fins d’aquí un temps, no sabrem fins on arriben les conseqüències d’aquest fenomen.
Dues estratègies diferents
Els planifolis com els roures, els faigs, les alzines i les sureres, es renoven, és a dir, es desprenen de les fulles durant la sequera i rebroten, traient-ne de noves quan arriba la pluja, en general a la tardor. Això és perquè aquests arbres, quan hi ha una forta sequera, tanquen els estomes, els porus a través dels quals transpiren evaporant aigua i on fan la fotosíntesi. Quan els tanquen, redueixen al màxim la pèrdua d’aigua, doncs, però també deixen de fer la fotosíntesi. Si la situació dura, les fulles s’assequen i cauen i es renoven quan poden.
Els pins, en canvi, només deixen algunes fulles si la situació és molt severa o de molta durada, per minimitzar la necessitat d’aigua. Així, perden les més velle per mantenir les més joves, cosa que fa que la pèrdua sigui més visible a les zones interiors i baixes mentre la capçada continua verda. En qualsevol cas, AlertaForestal continurà amb els ulls al bosc, mirant de fer un seguiment el més acurat possible dels boscos afectats per sequera a Catalunya.
