Un dispositiu de mesura de metà subterrani situat al poble de Folschviller, a la Lorena (França) podria haver detectat un dipòsit gegantí d’hidrogen que podria ser emprat com a combustible. Segons informa ‘Ars Technica’, la detecció de concentracions molt altes d’aquest gas sota la superfície a atret científics, periodistes i públic en general, intrigats per una troballa que pot ser molt important per a la transició cap a una economia lliure d’emissions de gasos d’efecte hivernacle.
Una sorpresa mentre s’estudiava el metà
El 2006, es va aprofitar un forat cavat anteriorment per mesurar els nivells de metà subterrani per a la producció de combustible, ja que la Lorena ja havia estat una de les principals regions carboneres de França. Tot i que a 650 metres de profunditat el metà és gairebé pur, a mesura que s’ha anat baixant s’ha anat detectant cada cop més hidrogen. A 1.100 metres, és un 14%. A 3.000 metres, es calcula que podria arribar al 90%.
46 milions de tones d’hidrogen natural
Si fos així, el subsòl de la regió podria contenir, es calcula, uns 46 milions de tones d’hidrogen natural, cosa que la convertiria en un dels dipòsits més grans que es coneixen. Per comprovar-ho, però, caldria continuar perforant fins arribar a 3.000 metres de profunditat i veure si, allà, les previsions de concentració d’hidrogen es compleixen, cosa que podria canviar l’economia de la regió.
Dos possibles orígens
A més, així també es podria saber si es troba en forma dissolta o bé gasosa i quin és el seu origen. Una de les hipòtesis té a veure amb la siderita, un mineral que recciona amb l’aigua i, en oxidar-se, allibera hidrogen mentre també es forma òxid de ferro. L’altra té a veure directament amb els processos químics que formen el carbó, que allibera tant metà com hidrogen i que tindria sentit tenint en compte que la Lorena té una de les conques carboneres més grans del món.
