Fabricar hidrogen amb energia solar, una opció òptima per als indrets més freds del planeta

Podria ser una alternativa competitiva als combustibles fòssils en molts casos

Les hores de llum són una de les característiques més destacades de les zones més septentrionals i australs del planeta, amb estius on el Sol es pot veure pràcticament tot el dia. Aquest fet podria resultar molt útil per a generar energia, especialment pel que fa a la que alimenta, per exemple, les instal·lacions d’investigació situades en punts remots de l’Antàrtida. Fins ara han funcionat amb generadors i aparells de calefacció alimentats amb combustibles fòssils que arriben amb vaixell, contribuïnt a l’escalfament global però també a la contaminació, tant pel fum com pels possibles vessaments en el transport. Una molt bona opció podria ser substituir aquests combustibles per hidrogen, que no només té moltes possibilitats sinó que, a més, s’emmagatzema amb molta facilitat a temperatures baixes.

A la revista ‘Energy and Environmental Science’, un article elaborat per científics de l’Institut de Combustibles Solars Helmholtz-Zentrum de Berlín (Alemanya) proposa una manera de fer servir panells solars per generar hidrogen a la mateixa Antàrtida durant l’estiu, fent servir l’electròlisi i sense cap tipus d’impacte en el medi ambient. Tot i que el fred augmenta l’eficiència de la majoria de panells solars, també redueix considerablement la de l’electròlisi, de manera que els investigadors van comparar dos tipus d’instal·lacions diferents: una de convencional, on el mòdul fotovoltaic està separat tèrmicament i físicament del tanc d’electròlisi; i un de nou, on es troba acoblat tèrmicament al tanc d’electròlisi, facilitant la difusió de la calor.

L'experiment es va dur a terme a l'interior d'una nevera | M. Kölbach / HZB
L’experiment es va dur a terme a l’interior d’una nevera | M. Kölbach / HZB

Durant els experiments es va poder comprovar que el sistema amb acoblament tèrmic produïa més hidrogen, ja que els mòduls fotovoltaics passaven la calor “sobrant” a l’electrolitzador, augmentant l’eficiència de la reacció. Així, la temperatura de l’electròlit passava de -20ºC a 13,5ºC. Això podria tenir aplicacions importants a l’hora d’eliminar la contaminació, els riscos al medi ambient i les emissions de gasos d’efecte hivernacle, no només a les instal·lacions científiques del Pol Sud sinó en altres zones molt fredes i amb poca població com ara els Alps, el Canadà, Alaska, els Andes, l’Himàlaia… és possible que, allà, la generació d’hidrogen per a combustible amb energia solar sigui una opció rendible i un nou avantatge d’una tecnologia que continua desenvolupant-se a un ritme sorprenent.

Nou comentari