Els humans de l’antiguitat menjaven quantitats enormes d’ostres. Durant els milers d’anys que fa que se’n consumeixen –el primer que en va tastar una devia ser un valent, deia l’irlandès Jonathan Swift– malgrat un consum intensiu, l’explotació no havia causat problemes en les poblacions d’ostres fins ara.
Segons un estudi publicat a la revista ‘Nature Communications’, tant a Amèrica del Nord com a Austràlia les ostres havien estat cultivades en quantitats enormes, sent una font d’aliment molt important pels pobles indígenes durant segles. Aquest treball és el fruit de l’anàlisi de dotzenes de jaciments arqueològics on hi ha milers i milers de milions de closques d’ostres, demostrant que el consum d’aquests mol·luscos estava enormement estès arreu del món.
Una extracció a gran escala però sostenible
Tal com sembla que estaven dissenyades, les “granges” d’ostres tenien un potencial enorme, permetent l’extracció sostenible de quantitats immenses d’aliment sene que la població se’n ressentís, sempre i quan l’ecosistema es mantingués en bon estat de salut. L’escala d’aquesta operació agrícola era tan gran que, en alguns indrets, els mateixos investigadors es van sorprendre per l’enorme quantitat de restes d’ostres consumides, milers de milions, en grans piles que, amb el temps, pràcticament s’han convertit en turons.
En una illa anomenada Mound Key, al golf de Florida (Estats Units) es van trobar les closques d’aproximadament 18.600 milions d’ostres, que havien estat collides per la tribu dels calusa al llarg de milers d’anys. En alguns casos, a més, alguns d’aquests “turons” de closques arriben a fer 9 metres d’alçada i, més enllà del fet que siguin fetes de deixalles, tenien singificats simbòlics, sagrats i cerimonials importants. Les piles d’ostres més antigues, a més, tenen més de 6.000 anys d’antiguitat i, pel que sembla, es van fer servir durant 5.000.
La decadència de les ostres
Aquesta extracció sostenible, és clar, va acabar-se quan van arribar els colons europeus, que van marcar l’inici del declivi de les poblacions d’ostres. Amb les pràctiques de pesca comercial, van començar a extreure quantitats immenses d’ostres fins al punt que, dels esculls d’ostres que hi havia al segle XIX, el 85% havien desaparegut ja a principis d’aquest segle.
A més de tota aquesta informació històrica i ecològica, els autors de l’estudi també afirmen que la informació aconseguida en aquests jaciments pot donar dades sobre moltes altres coses, com ara quin era el nivell del mar en el passat, la seva salinitat o la seva composició. D’altra banda, des del punt de vista antropològic, i coneixent la connexió entre alguns pobles nadius i les ostres, els responsables del treball apunten que els seus descendents haurien de poder tenir veu en la presa de decisions sobre aquest recurs natural. Al cap i a la fi, ells se n’havien alimentat de manera sostenible, mantenint-hi una relació sana. Potser encara en podríem aprendre alguna cosa.
