Els rius també ‘respiren’ i controlar-ne la salut és fonamental per lluitar contra el canvi climàtic, ja que tenen un paper fonamental en el cicle global del carboni. En un estudi elaborat per un equip internacional d’investigadors amb participació de Lluís Goméz Gener, del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF), s’ha fet palès el paper dels ecosistemes fluvials en l’intercanvi de gasos d’efecte hivernacle i, per tant, del canvi climàtic a nivell mundial.
L’estudi, a més, també apunta que els rius i els processos que hi tenen lloc són molt vulnerables als canvis ambientals. Així, per entendre i predir millor el seu paper en el transport de carboni a escala global, els autors demanen implementar un Sistema Mundial d’Observació dels Rius, que reben unes 3.200 milions de tones de carboni anuals, una quarta part del que produeixen totes les plantes terrestres. De tot ell, en retornen a l’atmosfera un 37% en forma de CO2 i només un 26% arriba al mar.
Un element menystingut en l’estudi del canvi climàtic
La recerca reivindica que els rius han estat menystinguts en l’estudi del canvi climàtic ja que, fins no fa gaire, el coneixement del cicle global del carboni es limitava al oceans i als ecosistemes terrestres. En aques treball, un equip de recerca format per un consorci d’institucions internacionals ha analitzat com el canvi global, especialment el canvi climàtic, la urbanització, el canvi en l’ús del sòl i l’ús de l’aigua, poden afectar els ecosistemes fluvials i provocar un augment de les emissions de gasos d’efecte hivernacle.
“Que els rius actuïn com a emissors de CO2 i altres gasos d’efecte hivernacle”, explica Lluís Goméz-Gener, “forma part de la dinàmica natural d’aquests ecosistemes”. Malgrat això, continua pot ser que “les emissions dels rius estiguin augmentant” a causa de les alteracions als sitemes fluvials, però no es disposa d’informació. Així, un Sistema Mundial d’Observació dels Rius permetria “prendre el pols” als ecosistemes fluvials i començar a “vigilar la salut” a nivell mundial.
Els rius pateixen processos complexos
Aquest estudi demostra que els rius permeten veure què passa a tota una conca hidrogràfica, les ramificacions dels rius fan de nexe entre els ecosistemes terrestres i aquàtics i integren les pertorbacions naturals i antropogèniques que promouen les emissions de CO2 i metà. Al Congo, per exemple, la desforestació per plantar palma facilita l’erosió i l’arrossegament al riu de matèria orgànica, fent que augmentin les emissions de CO2.
Molts dels impactes, de fet, passen per l’eutrofització, que afavoreix el creixement desproporcionat de les algues i condueix a la pèrdua d’oxigen i la producció de metà i òxid nitrós en grans quantitats. L’article, a més, explica com gran part dels rius estan canviant els seus règims permanents i esdevenen rius intermitents, que s’assequen parcialment algunes èpoques de l’any i queden tolls d’aigua que perden l’oxigen i es descontrola la producció de CO2 i CH4.
Els científics reclamen un Sistema d’Observació dels Rius
Per tot plegat, els autors conclouen que caldria implementar un Sistema d’Observació de Rius per quantificar i predir millor el paper dels rius al cicle global del carboni, integrant dades de la xarxa de sensors de rius i imatges per satèl·lit amb models matemàtics per generar fluxos de carboni en temps gairebé real, relacionats amb el metabolisme dels ecosistemes fluvials.
Els reptes més grans d’aquest observatori passarien per cobrir tots els tipus d’ecosistemes fluvials possibles i del màxim de regions, per una banda, i escalar el que sabem calcular en un riu a una escala que arribi a totes les xarxes fluvials del món. Amb això, es podrien fer servir aquestes observacions per millorar les simulacions o prediccions sobre els efectes del canvi global als sistemes fluvials i viceversa.
