Continua la recuperació i millora dels grans rius de l’àrea metropolitana i les seves ribes
Panoràmica del gual inundable que creua el riu Llobregat
Panoràmica del gual inundable que creua el riu Llobregat | Adrià Goula / AMB

!--akiadsense-->

Els treballs de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) a les ribes del riu Llobregat continuen malgrat la pandèmia, amb projectes de recuperació i millora del riu i els espais naturals que l’envolten que pretenen aportar beneficis naturals, ecològics, socials, culturals i econòmics no només al riu i el seu entorn físic sinó, és clar, als ciutadans que hi viuen a prop. Així, els projectes de l’AMB al Llobregat serviran no només per compatibilitzar els usos econòmics -com el Parc Agrari- i els socials -que han augmentat amb la pandèmia- sinó també per cohesionar el territori, millorant la connectivitat i, de retruc, la qualitat de vida dels ciutadans. Els treballs presents i futurs no només suposen una gran inversió en la zona sinó que són el fruit d’un Pla d’Actuació en Paisatges Naturals i Urbans (PSG), el 2016-2019, que ha mostrat un gran potencial i que suposa un exemple del que pot continuar fent el PSG 2020-2023, que té la intenció de donar-li continuïtat i que defensa un canvi de model d’ús dels espais per aconseguir una metròpoli més sostenible, més amable i més saludable, necessitats que la pandèmia ha posat més de relleu que mai. Els espais urbans i els naturals, en aquest sentit, no s’haurien de concebre com a realitats separades sinó com un continu que es relaciona i es retroalimenta, aportant diferents tipus de beneficis als qui hi viuen i hi treballen.

Els rius Llobregat i Besòs són dos recursos importantíssims a l'hora de vertebrar una vertadera xarxa verda metropolitana
Els rius Llobregat i Besòs són dos recursos importantíssims a l’hora de vertebrar una vertadera xarxa verda metropolitana | AMB

!--akiadsense-->

El PSG, part del Pla metropolità d’inversions de l’AMB, té una dotació econòmica de 8,4 milions d’euros i té com a objectiu la inversió en espais fluvials metropolitans, la recuperació de zones degradades, la integració d’infraestructures i la connectivitat entre els espais naturals i urbans. Així, continuant la tasca iniciada durant els anys anteriors, l’AMB es proposa consolidar, recuperar i millorar les infraestructures verdes metropolitanes, que han vist com la seva importància com a espai social i de lleure augmentava moltíssim, especialment d’ençà de l’inici de la pandèmia de Covid-19. Amb una visió supramunicipal, i seguint la tradició i l’experiència de planejament i gestió dels espais oberts que té l’administració metropolitana, es vol continuar treballant, pel que fa als espais fluvials, en la seva recuperació integral -social, natural i econòmica-, que no només afectarà el parc fluvial del Llobregat sinó, entre altres, el del riu Besòs. Per continuar treballant plegats amb les institucions municipals, l’AMB obrirà un procés de selecció i finançament de projectes en concurrència competitiva, on s’estudiaran i es triaran els millors, que rebran un 50% del finançament de l’ens metropolità que, a més, redactarà els projectes executius i s’encarregarà de dur a terme les obres. El programa es va aprovar al Consell Metropolità del passat 24 de novembre i des d’aleshores ha començat la rebuda de projectes.

Els projectes de millora de les ribes dels rius, com aquesta a Sant Andreu de la Barca, tenen un impacte molt positiu per a la biodiversitat i per a la salut de les persones
Els projectes de millora de les ribes dels rius, com aquesta a Sant Andreu de la Barca, tenen un impacte molt positiu per a la biodiversitat i per a la salut de les persones | AMB

!--akiadsense-->

Totes aquestes intencions es veuen clarament en visitar actuacions concretes fetes durant el PSG 2016-2019, que ja es troben finalitzats o bé molt avançats i que mostren quina és la intenció i els resultats de l’estratègia de l’AMB pel que fa als espais naturals metropolitans. Un d’ells és el gual que connecta Molins de Rei i Sant Feliu de Llobregat amb Sant Vicenç dels Horts, que permet creuar el riu a peu o en bicicleta sense fer servir la carretera. Inaugurat el juliol de 2019, aquesta passarel·la inundable, el projecte de la qual va tenir un pressupost de més de 640.000€, és essencial per vertebrar el territori, unificant els espais verds i les zones urbanes com a part d’una xarxa de camins fluvials de més de 30 quilòmetres al llarg del riu Llobregat i que és una mostra perfecta del concepte d’infraestructures verdes metropolitanes, pensades per millorar la qualitat de vida dels ciutadans i potenciar la sostenibilitat del territori. A més, és clar, aquest gual i les seves obres formen part de l’estratègia global de recuperació ambiental i de foment de l’ús social de les dues ribes del Llobregat, connectades en aquest punt apropant les poblacions d’ambdues bandes amb una xarxa de camins que són alhora zones verdes de gran valor ecològic i social. Aquesta recuperació també és l’objectiu primordial del projecte dut a terme a l’entorn del Llobregat al seu pas per Sant Andreu de la Barca, consolidant i ampliant la xarxa de camins de vianants i bicicletes i la incorporació de zones d’estada amb vegetació autòctona, un projecte amb un pressupost de més de 850.000€.

Zona de descans al camí del riu a Molins de Rei
Zona de descans al camí del riu a Molins de Rei | AMB

!--akiadsense-->

Un altre dels grans projectes són les actuacions per millorar el camí del riu a Molins de Rei. En la seva segona fase, es completa l’adequació del front fluvial del municipi i del camí que va de la riera de Vallvidrera fins al límit del terma municipal, on hi ha el gual inundable que connecta totes dues bandes del Llobregat. Així, el projecte consisteix a arreglar el camí amb una amplada regular i dues cunetes verdes alhora que s’aprofiten les escorrenties d’aigua per plantar arbustos i vegetació. Amb aquesta obra, que suposa la millora de tres quilòmetres i mig de camí, es dóna continuïtat a l’adequació del camí del Llobregat, solucionant problemes causats per l’erosió i ajudant al desenvolupament de la vegetació autòctona. Més enllà d’això, però, també es crearan espais singulars amb murs i basses que incrementaran la biodiversitat de l’espai a més de donar serveis a la ciutadania, com ara zones de descans i ombra en un camí que, seguint un dels objectius primordials del PSG, vertebren la metròpoli connectant diversos municipis a través del riu, que torna a ser un element fonamental no només de la geografia sinó també de la vida de la ciutadania, esdevingut la columna d’una gran zona verda que millora la qualitat de vida dels centenars de milers de persones que viuen a les seves ribes.

Nou comentari