La Comissió Europea va proposar aquest dilluns normes detallades que ajudin a definir què és l’hidrogen renovable per a la Unió Europea. Aquestes normes formen part d’un marc normatiu més ampli per a l’hidrogen, que inclourà inversions i ajuts estatals per a les infraestructures a més d’objectius per a aquest combustible als sectors de la indústria i el transport. Les normes garantiran que els combustibles renovables d’origen no biològic, a més, es produeixin amb electricitat renovable.
Un pas important de l’Estratègia de l’Hidrogen
El 2020 la CE va adoptar l’Estratègia de l’Hidrogen, una visió per a la creació d’un ecosistema europeu per a aquest combustible des de la recerca i la innovació fins a la producció i les infraestructures, a més del desenvolupament de mercats i normes internacionals. S’espera que l’hidrogen tinguin un paper rellevant en la descarbonització de la indústria i el transport pesant arreu del món, i és per això que la Comissió ha introduït incentius per a la seva adopció, com ara objectius obligatoris en aquestes dues darreres indústries.
Amb aquestes normes, doncs, la Comissió espera aportar seguretat jurídica als inversors en un moment on s’espera arriba a les 10 tones d’hidrogen renovable de producció interna i a 10 milions extres d’hidrogen importat, segons el Pla REPowerEU. Les regles han estat establertes mitjançant dos actes delegats.
Què vol dir ‘hidrogen renovable’?
El primer defineix quines condicions calen perquè l’hidrogen i altres combustibles d’origen no biològic es puguin considerar renovables. Els electrolitzadors de producció hauran d’estar connectats a l’electricitat renovable, per tal de garantir que aquesta indústria incentiva l’augment del volum d’energia disponible d’aquest tipus respecte l’actual.
Així, l’hidrogen ajudarà a la descarbonització i a l’electrificació en comptes de suposar un augment de pressió sobre la seva producció. Si bé inicialment la demanda d’aquest sector serà insignificant, per arribar als 10 milions de tones anuals caldran 500TWh d’electricitat renovable, un 14% del consum total de la UE. Així doncs, és un plantejament ambiciós recollit a la proposta de la Comissió d’augmentar l’objectiu de renovables pel 2030 fins el 45%. De la mateixa manera, l’acte també estableix com demostrar l’ús d’electricitat renovable per a la producció i criteris per produir que només se’n produeixi si hi ha prou energia.
Totes aquestes normes, que s’aplicara tant als productors de la UE com als productors externs que vulguin exportar el seu hidrogen, s’aplicaran gradualment i s’han dissenyat per ser gradualment més exigent. Així, hi ha un període de transició per als projectes que comencin abans de l’1 de gener de 2028. A més, els productors podran fer coincidir la seva producció d’hidrogen amb les energies renovables que tinguin contractades fins l’1 de gener de 2030. No obstant això, a partir de l’1 de juliol de 2027 dependrà de cada estat memdre la introducció de regles més estrictes.
El càlcul de la petjada de carboni
El segon acte delegat és el que estableix com calcular les emissions de gasos d’efecte hivernacle del cicle de vida dels combustibles renovables no biològics. Té en compte les emissions de tot el seu cicle de vida, des de la font, les emissions derivades del consum d’electricitat de la xarxa i la transformació fins al transport al consumidor final. També aclareix com s’ha de calcular aquesta petjada en cas que els combustibles renovables no biològics es produeixin en una instal·lació on també es produeixen combustibles fòssils.
Un cop adoptats els actes, seran transmesos tant al Parlament Europeu com al Consell, que disposaran de dos mesos per analitzar-los i prendre una decisió sobre si accepten o rebutgen les propostes.
