L’any 2022, els combustibles fòssils encara van ser la font del 82% de l’energia que es va consumir a nivell global. Aquesta és la conclusió més important de l’informe ‘Statistical Review of World Energy’, elaborat per l’organització professional d’enginyers Energy Institute i les consultories KPMG i Kearney. El document, que analitza les dades del mercat mundial de l’energia, mostra com, malgrat les bones notícies sobre el creixement de les energies renovables, encara som molt lluny d’aconseguir la neutralitat en carboni i evitar una catàstrofe.
Augments petits però que mantenen la importància dels combustibles fòssils
De fet, l’informe apunta que el consum energètic de 2022 va ser un 1% superior al de 2021 i que els combustibles fòssils van tenir un paper molt important en la satisfacció de la demanda. Tant la producció com el consum de petroli van créixer, mentre que el gas va suposar el 24% del consum d’energia global, baixant un 1% respecte el 2021. Pel que fa al carbó, el combustible fòssil més nociu, la demanda de la Xina i l’Índia va fer que el consum creixés un 0,6% i la producció, un 7%.
Amb tot plegat, i segons els càlculs de l’informe, la quantitat de gasos d’efecte hivernacle emesos pel sector energètic van tornar a batre rècords, augmentant un 0,8% respecte el 2021. Així, i malgrat les renovables, la proporció de l’energia mundial que prové dels combustibles fòssils continua encallada en el 82%, cosa que hauria de ser una senyal d’alarma prou clara per als governs i les empreses del món: no s’està fent prou ni prou ràpid.
Les renovables no creixen prou ràpidament
Si bé l’any passat la generació d’energia solar va créixer un 25% i l’eòlica un 13,5%, el fet és que les renovables, sense comptar l’energia hidroelèctrica, van continuar suposant només un 7,5% del consum energètic mundial. La feina que queda per fer, doncs, és d’una escala inimaginable, tenint en compte que el 2030 les emissions de gasos d’efecte hivernacle s’haurien d’haver reduit en un 43% per limitar l’escalfament global a 1,5ºC. Un límit que sembla que som ben a punt de superar i que, a més, no estem fent res per evitar-ho.
