Del 9 al 20 de maig s’està celebrant la quinzena cimera de la Convenció per Combatre la Desertificació. A través de diverses sessions, s’està mirant d’entendre i encarar aquesta crisi global que, a més, afecta especialment la Mediterrània. Els darrers informes de l’IPCC auguren un futur cada cop més sec, amb menys pluja i més onades de calor, i és per això que l’ONU està posant el focus en les mesures a prendre per combatre la degradació del sòl, gestionar de manera eficient i sostenible l’aigua i cuidar la terra perquè no s’erosioni.
El Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF) està molt implicat en la recerca per adaptar-nos al canvi climàtic i tornar la salut al sòl, i és per això que ha publicat al seu bloc algunes de les possibles solucions en què estan treballant. A més, el CREAF també té en compte que la crisi no només és climàtica sinó també de biodiversitat i de contaminació de l’aigua i del sòl. En el cas d’aquest darrer, alberga el 25% de la diversitat mundial i més del 40% dels organismes vius dels ecosistemes terrestres hi tenen relació.
Com ho faria una persona, un sòl sa també resisteix millor les males condicions. Una terra saludable és un ecosistema viu, dinàmic i fèrtil, on hi ha plantes, microorganismes, insectes i altres animals que interactuen. Perquè tot això funcioni, el sòl ha de tenir una proporció adient de nutrients i molta matèria orgànica, que reté l’aigua i la manté humida, suavitzant les inundacions, l’erosió o ajudant a hidratar els conreus i els rius en cas de sequera. No només això: un sòl sa absorbeix més carboni, que els microorganismes fan servir per elaborar matèria orgànica i minerals pel subsòl, retirant-lo de l’atmosfera.
El compost
La primera solució proposada pel CREAF és l’ús de la fracció orgànica per a compostatge i el seu ús com a fertilitzants. Amb els seus microorganismes, matèria orgànica i minerals, resulta ideal per tornar la vida a la terra, millorant-ne la qualitat i augmentant la captura de carboni. A més, redueix molt l’ús de fertilitzants químics a l’agricultura, estalviant tant el dany que produeixen com el seu cost econòmic.
Sòls a la carta
Els coneguts com a “tecnosòls” estan dissenyats i planificats perquè es recuperin amb un objectiu concret, com ara la replantació forestal d’una mina, la rehabilitació d’una finca agrícola… Per crear-los, s’apliquen diversos materials orgànics, entre els quals el compost. El CREAF fa temps que col·labora amb l’Agència de Residus de Catalunya per ampliar el coneixement en la matèria, per exemple, l’ús de fangs de depuradora com a font de nutrients pel sòl o bé el biocarbó, obtingut de restes vegetals i de biomassa i que millora la fertilitat i l’activitat microbiana.
Agricultura i ramaderia regenerativa
Sense terra fèrtil no hi ha aliments ni polítiques agràries ni alimentàries. Tornar la vida als sòls, doncs, és una passa cap a la sobirania alimentària. La sobrepastura i l’agricultura intensiva han malmès molt la qualitat de la terra i, per tornar-l’hi, es proposen alternatives com l’agricultura regenerativa, que cuida el sòl i en vol recuperar la fertilitat, generant aliments sostenibles i recuperant la salut de les finques. Els estudis del CREAF apunten que l’horta regenerativa absorbeix 30 cops més CO2, reté un 20% més d’aigua i té moltíssima més matèria orgànica. Pel que fa a la ramaderia, també es pot fer de manera regenerativa i/o extensiva, per revertir l’homogeneïtzació del paisatge, tornar-li la diversitat de flora i fauna, protegir-lo dels incendis… A més, també és una manera de refertilitzar els sòls, especialment si es compara amb l’impacte de la pastura intensiva.
Dònuts biodegradables per reforestar
Des del CREAF s’ha provat l’eficàcia d’uns dispositius circulars per replantar zones desertificades o molt degradades. Aquests ‘Cocoon’, com se’ls coneix, han sevit per replantar 30.000 arbres a la Mediterrània i les Canàries, amb una supervivència elevada dels plançons. Aquests dònuts d’enterren plens d’aigua i hidraten i protegeixen l’arbre durant el primer any abans de descompondre’ls al sòl. Els resultats han estat molt bons i poden ajudar a donar una empenta a la reforestació de zones que han perdut la qualitat del sòl.
Recol·lecció de boira
Una solució que sembla treta de ‘Star Wars’ però que fa temps que s’està provant a diversos llocs del món és recollir les gotetes d’aigua de la boira. El projecte LIFE Nieblas fa servir una col·lectora per a la boira i la rosada a Gran Canària i els fa servir per recuperar boscos i aqüífers en una zona de 3 hectàrees. L’objectiu és recollir 215.000 litres i, un cop demostrada l’efectivitat, implementar-la al Mediterani i a Portugal per combatre la desertificació. Un cop acabat el projecte, la terra recuperarà espècies vegetals que ajudaran a mantenir l’estructura i generaran el cicle de la matèria orgànica, que li pot tornar la fertilitat i la capacitat de retenir aigua.
