El passat divendres 10 de febrer es va celebrar a la seu de la regió administrativa francesa d’Occitània, a la ciutat de Tolosa, el traspàs de la presidència de l’Euroregió Pirineus Mediterrània, que passa a mans de la Generalitat de Catalunya fins l’any 2024, en què recaurà sobre el Govern de les Illes Balears. L’acte va ser encapçalat per la presidenta de la regió Occitània, Carole Delga; la consellera del govern balear , Rosario Sánchez, en representació de la presidenta Francina Armengol; i el president de la Generalitat, Pere Aragonès.
El benestar i la sostenibilitat, objectius principals
L’Euroregió és l’ecosistema de recerca i innovació més important del sud d’Europa pel que fa als centres d’investigació i també per la seva connexió al món empresarial. Pel que fa al seu futur, a més, Aragonès va assenyalar diversos objectius, com ara el “benestar per a tothom i la sostenibilitat ambiental”, a més de la promoció de les llengües catalana i occitana, minoritzades pels Estats de què formen part els membres de l’Euroregió; i l’aposta pels joves.
Aquests darrers dos temes, precisament, van protagonitzar bona part de les activitats d’aquesta jornada de traspàs. D’una banda es va celebrar la primera reunió de l’Assemblea euroregional de la Joventut, impulsada durant la presidència de la regió Occitània i amb Francesc Almendros com a president. Per l’altra, es van lliurar els premis del concurs per a joves que han desenvolupat projectes de promoció de la llengua catalana o occitana a les xarxes socials.
A la roda de premsa conjunta dels tres governs, tant Aragonès com Delga van reclamar al govern francès que reobri la ‘ratlla’ –els passos fronterers entre la Catalunya espanyola i la Catalunya francesa– que han estat bloquejats amb grans roques i que han motivat protestes dels alcaldes de totes dues bandes.
Impuls als treballs per fer front a problemes compartits
A la reunió de treball de l’Euroregió, a més, es va acordar una declaració conjunta de tots tres governs. Amb ella, es comprometen a impulsar una estratègia conjunta de tot el Mediterrani per fer front a les problemàtiques compartides com ara l’escalfament global, l’acidificació de l’aigua marina o la pèrdua de biodiversitat. Una estratègia on es volen implicar altres organismes transfronterers i que ha de tenir una atenció especial al fet insular en qüestions clau com la millora de la sobirania energètica.
