Els ecosistemes mediterranis s’escalfen un 20% més ràpid que la mitjana mundial
L'incendi de la Ribera d'Ebre de 2019
L’incendi de la Ribera d’Ebre de 2019 | Jordi Borràs

!--akiadsense-->

Els ecosistemes mediterranis s’escalfen un 20% més ràpidament que la mitjana mundial. Sense mesures adients, el 2040 l’augment serà de 2,2°C i el 2100 en algunes regions superaria els 3,8°C. Això posaria en perill la supervivència dels boscos i augmentaria el perill de grans incendis. Aquestes són algunes conclusions del primer informe sobre els efectes del canvi climàtic a la regió liderat per la xarxa d’experts MedEcc, on han participat Alejandra Morán, investigadora del Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC), Lluís Brotons, del CTFC-CREAF-CSIC, i Aitor Ameztegui, investigador de la Universitat de Lleida (UdL). El First Mediterranean Assessment Report recull la feina de 190 investigadors de 25 països. Es tracta d’un informe transversal que inclou anàlisis dels efectes del canvi climàtic sobre els recursos naturals, la disponibilitat d’aliments o la seguretat de les persones, entre altres. Augment de temperatura i del nivell del mar, escassetat d’aigua i de menjar i més migracions a gran escala són algunes de les perspectives que presenten les previsions sobre els efectes de l’escalfament global.

Calor
Calor | Cedida

!--akiadsense-->

Ameztegui i Morán han treballat a l’apartat d’ecosistemes terrestres, concretament en l’afectació als boscos, i Brotons, en el capítol de la gestió dels riscos futurs i la resiliència socioecològica. Les zones boscoses juguen un paper fonamental com a embornals de carboni ja que n’absorbeixen més del que emeten. “Si s’aconsegueix limitar la pujada de les temperatures, la majoria d’espècies forestals presenten mecanismes d’adaptació, i podrien fer front al nou clima”, afirma l’investigador de la UdL i del CTFC. Tot i això, “si l’augment de les temperatures supera els 2 graus respecte als valors pre-industrials, els boscos mediterranis es veuran sotmesos a unes condicions sense precedents en els últims 10.000 anys, enfront de les quals serien molt vulnerables”, afegeix Aitor Ameztegui. En aquest escenari, “algunes espècies es veuran especialment afectades, podent produir-se mortalitats massives després de sequeres intenses, com ja estem veient en algunes espècies de roures i sureres a Espanya o Itàlia”, explica. Els investigadors creuen que en les zones més àrides es podria fins i tot reduir la superfície dels boscos, amb la consegüent pèrdua de serveis ambientals que presten.

Incendi forestal entre la Torre de l'Espanyol i Vinebre el 2019
Incendi forestal entre la Torre de l’Espanyol i Vinebre el 2019 | Bombers de la Generalitat

!--akiadsense-->

“La reducció en la capacitat d’emmagatzemar carboni i la provisió d’aigua són especialment preocupants, perquè representen la base de molts altres serveis ecosistèmics (per exemple, la producció de fusta, suro, pinyons) i pel paper que juguen en la mitigació dels impactes del canvi climàtic”, afirma Alejandra Morán. També esperen un augment important del risc d’incendis a causa de la major freqüència de períodes de clima extrems. “El període de focs s’allargarà, i la probabilitat de sofrir ‘mega-incendis’ serà més gran tal com ja estem veient en altres regions de clima mediterrani, com ara Califòrnia o Xile”, destaca Ameztegui. Per la seva part, Lluís Brotons destaca que “el Mediterrani està cada cop més sotmès a riscos ambientals de diferents tipus i el repte que tenim és desenvolupar aproximacions que ens permetin adaptar- nos a increments d’aquests riscos. Tenim poc marge per evitar-los”.

Roureda del Montseny
Roureda del Montseny | JOSÉ LUÍS ORDOÑEZ

!--akiadsense-->

L’informe conclou que els boscos mediterranis hauran d’adaptar-se a un clima més càlid i sec, que comporta períodes de sequera prolongats, onades de calor llargues, augment del risc d’incendi i una exposició més freqüent i intensa a pertorbacions biòtiques com ara plagues. “La velocitat del canvi ambiental actual no té precedents i planteja dubtes sobre la capacitat de les espècies mediterrànies per fer front al canvi que vindrà i, en alguns casos, pot fer aconsellable l’adopció de mesures adaptatives planificades”, afirma el document.

Nou comentari