Un estudi liderat per l’Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC) de Barcelona ha revelat que, a la Mediterrània i la part més propera de l’Atlàntic, es poden diferenciar fins a més de 12.000 espècies de bacteris i arqueus, és a dir, d’organismes procariotes. Es tracta del primer catàleg de biodiversitat microbiana que s’ha fet mai a la Mediterrània i identifica quines espècies es poden trobar a cada capa d’aigua i quins són els factors que més afecten la distribució.
Aquesta xifra contrasta amb les aproximadament 17.000 espècies que el consens científic afirma que viuen a la Mediterrània, i que van des dels microbis més petits fins als animals més grans, com ara les balenes. Això, doncs, deixa molt clar que la major part de la diversitat, si més no a la Mediterrània, és bacteriana. Conèixer quins microorganismes es poden trobar als mars i oceans del nostre planeta i de quina manera es distribueixen en funció de les condicions ambientals és d’una importància cabdal per tal de poder predir com evolucionaran aquestes masses d’aigua i com s’adaptaran les espècies que hi viuen, si és que poden, als grans canvis que han de venir amb l’escalfament del planeta a causa del canvi climàtic, segons constaten els mateixos experts responsables de l’elaboració d’aquest catàleg. Aquests organismes poden ser molt sensibles als canvis en la temperatura i en la presència d’oxigen a l’aigua, desplaçant-se a zones que els resultin més òptimes per a la vida o, si això no és possible, desapareixent.
Segons el treball liderat per l’Institut de Ciències del Mar de Barcelona, que ha estat publicat aquest mateix mes de novembre a la revista especialitzada ‘Limnology and Oceanography’, el número d’espècies microbianes que s’han comptabilitzat és més baix a la part més oriental de la Mediterrània, a causa d’un descens de la productivitat que va de l’oest cap a l’est.
