Els parcs eòlics marins són una de les opcions més prometedores per generar energia renovable davant de la necessitat de reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle. D’aquests gasos, però, ja n’hem emès massa, i a més de la reducció d’emissions segurament caldrà retirar-ne de l’atmosfera per tal d’evitar els pitjors efectes de l’escalfament i el canvi climàtic.
En un article a ‘The Conversation’, el professor de la Universitat de Colúmbia (Estats Units) David Goldberg explica que la possibilitat de fer servir precisament aquestes centrals eòliques marines per retirar diòxid de carboni no només podria ser una opció especialment bona sinó, també, una que permetria estalviar diners.
Goldberg és geofísic marí i, explica, ha estudiat el potencial de combinar les turbines eòliques amb les tecnologies de captura de CO2 de l’aire per, després, emmagatzemar-lo en dipòsits submarins. Junts, diu, aquestes tecnologies “reduirien el cost energètic de la captura de carboni i minimitzarien la necessitat de canalitzacions a la costa, reduint l’impacte ambiental”.
Fins ara, el principal problema de la captura i emmagatzematge de carboni ha estat el seu alt ús d’energia i el seu preu, massa car. A més, l’energia necessària per dur a terme el procés hauria de ser d’origen renovable per tal de maximitzar el saldo negatiu de carboni. Quina idea millor, es pregunta Goldberg, que combinar la capacitat d’injectar el CO2 en roca basàltica per calcificar-la i convertir-la en roca i, alhora, fer-ho emprant energia eòlica generada durant les hores vall, quan resultaria molt difícil d’emmagatzemar?
El problema, que està sent estudiat ara, és com funcionarien tots aquests sistemes, que amb prou feines comencen a funcionar a terra ferma. Segurament caldria adaptar-los, però Goldberg recorda que caldria anar ràpid i que els projectes d’energia solar marina ja es planifiquessin tenint en compte aquesta possibilitat i dissenyant-les perquè la tecnologia s’hi pugui implementar.
Pel que fa a la capacitat de captura, i amb càlculs fets amb dades dels Estats Units, l’energia sobrant anual dels parcs eòlics marins, si continuen creixent com fins ara i la tecnologia de captura es torna prou eficient, podria permetre només a l’estat de Nova York capturar i emmagatzemar més de mitja tona de diòxid de carboni cada any.Això recordem, només amb l’energia sobrant, sense comptar què es podria fer si es construissin parcs eòlics amb únicament aquesta finalitat.
El professor recorda que, segons el Panell Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic (IPCC) que, si es vol mantenir l’escalfament global per sota d’1,5ºC, no només s’haurien de reduir les emissions sinó també retirar milers de milions de tones de CO2 de l’atmosfera. En aquest sentit explica que, al subsòl dels indrets on es volen fer parcs solars marins a la costa est dels Estats Units, la roca té capacitat per emmagatzemar més de 500.000 milions de tones de diòxid de carboni i que, a més, és probable que hi hagi més roca basàltica enterrada que encara no ha estat descoberta.
Així doncs, conclou Goldberg, l’energia eòlica marina podria ser, si es desenvolupa prou la tecnologia i si la planificació ja ho té en compte de bon principi, un instrument perfecte no només per ajudar-nos en la transició energètica i impedir que canviem més el planeta sinó, també, per revertir el mal que hem fet els darrers 200 anys fent servir, simplement, l’energia que sobri.
