El canvi climàtic està canviant la vida de les persones d’arreu del món, i això inclou canvis culturals importants. És el cas de Grenlàndia on, per exemple, l’escalfament global està fent cada cop més innecessaris els típics gossos de tir de l’illa, que durant segles han estat imprescindibles pels desplaçaments entre la neu i el gel.
Hiverns imprevisibles i més pluja que mai
Si a Europa Occidental, per exemple, les primaveres i les tardors estan desapareixent, els estius són molt més llargs i càlids i els hiverns molt més curts i suaus, a Grenlàndia les estacions també estan canviant. Ara, els hiverns són més ventosos i imprevisibles, a més de menys freds. Tant, que fins i tot hi plou més que mai. Això darrer, precisament, ha fet que el mar es glacés cada vegada menys, reduint la necessitat de fer servir gossos de tir entre els pescadors d’un dels entorns més durs del planeta. Fer-los servir, a més, també és cada cop més perillós, perquè el gel s’ha aprimat i es corre el risc que es trenqui.

Canvis en les economies tradicionals
Les àrees més septentrionals del planeta són on més han pujat les temperatures durant les darreres dècades, i això està produint canvis profunds en un estil de vida que s’havia mantingut relativament inalterat durant moltíssim temps. La tecnologia, és clar, també hi ha tingut força a veure, però les motos de neu tampoc no són tan útils en les circumstàncies actuals, i tant aquest negoci de lloguer com la cria de gossos estan patint una davallada contínua.
Hi ha moltíssimes persones a Grenlàndia que, a més del seu estil de vida, també veuen perillar el seu mitjà de subsistència. En el cas dels pescadors cada cop fan servir més les barques a l’hivern i menys els trieus tirats per gossos, i els nutrients del gel marí estan fent que la vida marina sigui més rica i les captures més abundants, els caçadors han hagut de reduir la llargada de les seves sortides i s’arrisquen molt més que abans si s’aventuren a creuar pel mar glaçat.

Noves ‘oportunitats’
El canvi, però, no es limita només a ‘fluctuacions’ en la productivitat o en la manera de dur a terme activitats econòmiques tradicionals. La desaparició del gel marí també obre la porta a que s’obrin noves rutes marítimes, cosa que podria augmentar molt la importància dels ports grenlandesos. A més, algunes de les persones més riques del món ja s’han apuntat a invertir en prospeccions mineres a l’illa esperant que, d’aquí uns anys o dècades, molts dipòsits de recursos naturals es tornin més fàcilment accessibles.
De moment, la fusió del gel ja ha deixat al descobert grans dipòsits de sorra que, d’aquí poc, podrien començar a ser extrets i exportats. La vida tradicional de Grenlàndia, en algunes coses per a bé i en d’altres per a mal, està canviant de manera cada cop més ràpida i irreversible. En altres indrets del món, però, ni tan sols podran gaudir d’alguns avantatges del canvi climàtic, ja que el mateix terra que trepitgen i que és la seva llar desapareixerà per sempre.