Les glaceres dels Alps s’estan fonent a un ritme rècord a causa de la calor. Segons les dades de Glacier Monitoring Switzerland (GLAMOS), les temperatures, que en alguns indrets van arribar als 30ºC durant el mes de juliol, faran que si tot continua igual s’assoleixi la pèrdua de masses de gel més alta de, com a mínim, els 60 anys de seguiments que s’han fet fins ara.
Durant l’hivern passat va nevar relativament poc i, a més, des d’aleshores hi ha hagut dues onades de calor de principis d’estiu. Durant la darrera, la del mes de juliol, l’alçada a què l’aigua es glaçava es va calcular en 5.184 metres, una alçada superior a la del Mont Blanc i molt superior a la que és normal als estius, que acostuma a ser d’entre 3.000 i 3.500 metres. És per això, de fet, que hi ha muntanyes alpines on la neu és present tot l’any.
Un fenomen global que afecta especialment els Alps
La majoria de glaceres de les muntanyes del món, però, que són restes de les masses de gel que cobrien el món durant el darrer període glacial, estan reculant i encongint-se a causa del canvi climàtic. Les dels Alps, que són relativament petites, són especialment vulnerables, i encara més si tenim en compte que la regió s’està escalfant a un ritme de 0,3ºC per dècada, el doble de la mitjana mundial.
Si tot continua així, doncs, les glaceres alpines es reduiran en un 80% d’aquí al 2100 i de fet, encara que s’aturin les emissions de gasos d’efecte hivernacle, moltes d’elles desapareixeran igualment a causa de les emissions que s’han fet fins ara, que continuaran escalfant el planeta durant unes quantes dècades més en qualsevol cas.
La fi podria ser propera
Si hi ha gaires estius més com aquest, de fet, la fi de les glaceres dels Alps podria ser encara molt més propera del que es pensava. Els models amb què es treballava no esperaven que hi hagués situacions com la de 2022 fins d’aquí dues o tres dècades, però actualment, a Àustria, ja hi ha glaceres que no tenen gens de neu, ni tan sols al cim. Això és important perquè la neu no només permet recuperar el gel perdut durant l’estiu sinó que també reflecteix la llum del sol i les protegeix de la calor.
Els científics estan sorpresos perquè l’agost és el mes en què es fon més neu i gel i, fins ara, les xifres ja són enormes. La glacera Morteratsch, per exemple, la més gran de la serralada alpina del Bernina, està perdent uns 5 centímetres de gruix cada dia i està en un estat pitjor del que està al finals d’un estiu normal. La glacera Silvretta, no gaire lluny, ha perdut aproximadament un metre de gruix més del que perdia el 1947.
L’adéu de la Suïssa dels contes de fades
A més del que això suposa com a signe dels efectes del canvi climàtic, és clar, també hi ha el perill que suposa la fusió de les glaceres. És el que va passar, per exemple, al Marmolada, a Itàlia, on el col·lapse d’una d’elles va causar la mort a onze persones. A banda, molts ciutadans suïssos veuen amenaçat el seu mitjà de vida, ja que les pistes d’esquí podrien tornar-se menys atractives i fins i tot perilloses per les glaceres que hi ha a prop. La Suïssa dels contes de fades, i la que determina la identitat dels seus habitants, podria desaparèixer ben aviat.
