Els èxits i els fracassos de l’Europa del passat, en part influenciats per canvis en el clima, han estat estudiats fent servir les partícules de pol·len, d’espores i de carbó vegetal que hi ha fossilitzades al gel de les glaceres. Aquesta anàlisi, la primera que es fa de microfòssils de les glaceres europees, mostra indicis molt més antics del que es pensava de contaminació de l’aire i, també, els inicis del problema actual amb les espècies invasores.

La investigació, publicada a la revista ‘Geophysical Research Letters’, va consistir en analitzar les restes presents en una mostra de gel de la glacera Colle Gnifetti, a la frontera entre Itàlia i Suïssa. L’examen va mostrar canvis en la composició d’aquests microfòssils que es corresponien molt acuradament amb grans esdeveniments climàtics i geològics com ara la Petita Edat de Gel i erupcions volcàniques ben conegudes. La industrialització del continent, l’inici de la de tot el món, també hi apareix reflectida clarament i, fins i tot, sembla que va començar abans del que es pensava, ja que les restes de cremar combustibles fòssils apareixen a la capa corresponent al segle XVIII. Pel que fa a la introducció de cultius estrangers, va començar fa com a mínim cent anys.

Fragment del gel extret durant el projecte EPICA  | Laurent Augustin / CNRS
Fragment de gel extret durant el projecte EPICA | Laurent Augustin / CNRS

Si les fonts històriques permeten conèixer les condicions durant alguns esdeveniments tan greus com les sequeres o les onades de fam, estudiar les glaceres permet entendre quin era el clima durant aquelles èpoques i, també, com es feia servir la terra, tenint una linia contínua de context per al que diuen els registres, diaris i altres testimonis humans. Justament, identificar i reconstruir aquesta línia temporal pot ajudar els científics a entendre millor el canvi climàtic actual, ja que permet tenir una imatge molt més completa, combinant aquests dos camps del coneixement.

L’estudi va partir de l’anàlisi de microfòssils de dues columnes de 82 i 75 metres de llargada extretes de la glacera Colle Gnifetti. Tot i que s’havia fet a altres continents, era el primer cop que es feia una cosa així a Europa. Durant segles, el vent, la pluja i la neu va dur restes de tot el continent, de les illes Britàniques i fins i tot del nord d’Àfrica fins la glacera, que es troba a una alçada de 4.450 metres i fa desenes de milers d’anys que existeix. Així, els esdeveniments de què parlen els documents històrics es poden posar en relació amb les restes dipositades a la glacera durant la mateixa època i arribar a conclusions com les esmentades: que el pol·len de plantes no europees va començar a aparèixer fa uns cent anys, mostrant les arrels del problema de les espècies invasores al continent, i el principi de la combustió del carbó al Regne Unit aproximadament el 1780, abans de l’esclat de la Revolució Industrial com a tal pels volts de 1850.

Nou comentari