Els boscos catalans no només s’han de cuidar per protegir-los dels incendis, com preocupa a la societat i a les polítiques ambientals, sinó també per salvar-los de la calor i la sequera. De fet, mentre la superfície cremada es manté estable, la mortalitat forestal i la pèrdua de fulles va en augment, amb més de 30.000 hectàrees afectades el 2022. Així ho van fer saber els experts del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals, Mireia Banqué i Paco Lloret, en una compareixença al Parlament de Catalunya davant de la Comissió de Prevenció i Gestió dels Incendis Forestals.
Banqué i Lloret van presentar dades dels darrers informes de DeBoscat, la xarxa de monitoratge del Decaïment dels Boscos de Catalunya, impulsada pel Departament d’Acció Climàtica i coordinada pel CREAF amb la col·laboració dels Agents Rurals. Paco Lloret, investigador i professor de la UAB, es va mostrar igual de contundent que Mireia Banqué, afirmant que cal gestionar uns boscos majoritàriament joves i amb una vegetació massa contínua, fruit de la repoblació de zones de conreus i ramaderes abandonades o cremades fa dècades.
El paisatge en mosaic no és la solució
Això comporta problemes perquè augmenta el risc de mort per sequera per l’alta competència i perquè la massa forestal seca i contínua implica més combustible per als incendis. Per prevenir-ho, s’acostuma a dir que cal un país ‘en mosaic’ com el que teníem fa mig segle, amb bosc, pastures, zones agrícoles, camps oberts… Lloret, però, apunta que vivim en un context climàtic, d’aprofitament dels boscos i socioeconòmic diferent i que, als anys 30-40, la superfície i densitat dels boscos de Catalunya era mínima.
“La clau no és tant tornar al passat sinó identificar els processos que fan més resilients els boscos”, va apuntar Lloret. El foc, va continuar, forma part de l’ecosistema mediterrani i no el podem eliminar, però en podem reduir l’impacte i el risc que es descontroli. Des del CREAF es va fer èmfasi en l’atenció a la diversitat del paisatge. No tots els boscos són iguals i cal tenir-ho molt en compte a l’hora de planificar la gestió forestal. Per la seva banda, Banqué va afegir que la situació socioeconòmica és diferent a cada lloc i que, per tant, cal ordenar i dissenyar la gestió forestal de manera global.
Promoure un ús responsable dels boscos i que esdevinguin madurs
També cal tenir en compte què necessitem de cada bosc i evitar la sobreexplotació intensiva. “Si extraiem tota la fusta d’un bosc o l’omplim de turistes, suposa un esgotament i un desequilibri de l’ecosistema”, va apuntar Lloret. A més de treure’n fusta, llenya, suro o bolets, també fem servir els boscos a nivell social i ecològic, però és difícil que ens pugui donar el mateix nivell de tots alhora i la gestió forestal ho ha de contemplar. “Els boscos no són una font de béns de consum, no hem de buscar només la productivitat el bosc, necessitem boscos equilibrats capaços de ser multifuncionals, que puguin oferir varis serveis alhora perquè els conservem de forma balancejada”, va apuntar Banqué.
Una bona manera de fer més resilients els boscos és potenciar-ne la biodiversitat, perquè això fa més probable que sobrevisquin a unes condicions canviants. Un ecosistema model en aquest sentit són els boscos madurs, i precisament a Catalunya la majoria són joves i alhora poc productius. Afavorir-ne la maduresa, però, pot fer-ne augmentar la biodiversitat i la resiliència en una situació com l’actual.forestals.
