Els boscos de la conca mediterrània són entre els que estan més amenaçats per la sequera de tot el món. Aquesta és una de les conclusions a què ha arribat un equip internacional liderat pel CREAF i amb la participació de la Universitat Autònoma de Barcelona, que ha creat un nou mètode d’avaluació del risc. Publicat a ‘Nature Ecology and Evolution’, aquest treball, liderat per Pablo Sánchez-Martínez, del CREAF, presenta uns mapes de tot el món on es mostra quins són els boscos que tenen més risc de morir per manca d’aigua.
Les zones més afectades del món
Els boscos de la conca mediterrània, el sud d’Austràlia, i nord-oest de l’Amazònia i dels Estats Units són els que, segons el model, són més vulnerables. Per fer aquests mapes, Sánchez-Martínez i el seu equip han creat un nou mètode que inclou dades fisiològiques de les estratègies de milers d’espècies per superar la manca d’aigua, dades evolutives i filogenètiques sobre com ha evolucionat l’adaptació a la sequera, i dades del sòl i del clima de cada bioma del món.
Un mètode innovador
La innovació més important d’aquest nou mètode és que avalua el bosc com un ecosistema sencer, un conjunt d’organismes que responen de forma diferent a les condicions externes, i això permet predir a una escala molt més gran els impactes del canvi climàtic als boscos de tot el món. “Les dades fisiològiques per espècie ens diuen que molts arbres mediterranis estan molt ben adaptats a la sequera. Tot i això, el nostre model apunta que aquests boscos tenen un risc molt alt de patir mort per sequera. Això es deu a que el nostre mètode permet fer un zoom-out i veure que aquesta zona conté també espècies molt sensibles a la sequera i que patim sequeres cada cop més recurrents i llargues”, explica Sánchez-Martínez.
La causa de la mort dels arbres
En general, quan els arbres moren per sequeres extremes és perquè l’aigua no pot circular bé dins del tronc perquè les seves canonades (anomenades xilema) perden força o queden taponades, un procés anomenat “fracàs hidràulic”. La ciència coneix paràmetres fisiològics que indiquen si una espècie o un arbre estan més o menys protegits davant d’aquest problema, i un dels més rellevants és el ‘marge de seguretat hidràulica’ entre la quantitat d’aigua que l’arbre pot mobilitzar quan hi ha sequera i la quantitat mínima que necessita per sobreviure.
Com els camells, hi ha arbres que tenen un gran marge i poden suportar la falta d’aigua perquè l’emmagatzemem i en necessiten poca per viure. No obstant, n’hi ha d’altres que no estan adaptats a aquestes condicions i són molt vulnerables a la sequera. Si coneguéssim aquestes dades per totes les espècies vegetals del món podíem fer prediccions precises, tot i això, només es tenen dades d’aquest paràmetre de l’1’5% de totes les espècies vegetals del món.
Dades molt útils per al present i el futur
Així doncs, aquestes dades fisiològiques són claus per comprendre quins boscos tenen més risc de patir fallades hidràuliques i morir per sequera, però tenen limitacions que ara, incloses dins d’aquest nou model, donen informació molt útil a nivell més general. “Aquest estudi presenta per primer cop una caracterització global del risc de mortalitat dels boscos, però encara queda molta feina a fer i les prediccions proposades en aquest article son un primer pas que haurà de ser complementat i millorat en el futur proper”, conclou Pablo Sánchez.
