El Parlament Europeu va votar aquest dimecres prohibir la venda de nous vehicles de combustió interna a partir de 2035, en el que podria ser una de les lleis més potents del món en aquest aspecte. Ara, la mesura ha de ser posada a debat i aprovada pel Consell Europeu, però l’aprovació parlamentària és el pas més important del procés, que pot significar la fi dels vehicles híbrids i una transició molt més ràpida a cotxes totalment elèctrics.
Aprovada tot i l’oposició del Partit Popular Europeu
La mesura va aconseguir ser aprovada tot i l’oposició del Partit Popular Europeu, que havia proposat deixar un 10% de vendes de vehicles de combustió. Un dels eurodiputats del grup, l’alemany Peter Liese, va declarar als mitjans que els vehicles de combustió encara tenien camí per recórrer, especialment amb el desenvolupament de combustibles sintètics baixos en carboni.
En aquest sentit, va recordar que els mercats emergents i els països en vies de desenvolupament que compren vehicles europeus no tenen una infraestructura de recàrrega de vehicles elèctrics i que, per tant, els vehicles amb motor d’explosió amb combustibles més nets podien ser una solució per a ells que estimulés la venda de cotxes europeus.
La culminació d’un pla molt ambiciós
La Comissió Europea va anunciar el seu pla d’eliminació dels vehicles de combustió l’agost de l’any passat, i per facilitar el canvi també va explicar els seus plans per exigir als estats que augmentessin la xarxa de punts de recàrrega, que haurien de ser cada 60km a les grans autopistes. Aquest moviment va sacsejar el continent perquè la indústria de l’automòbil suposa el 7% del PIB europeu i dóna feina a més de 14 milions de persones. Tot i això, el fet que els vehicles suposin el 21% de les emissions de la UE ha estat una raó de pes per optar per una solució ‘ràpida’.
Altres mesures importants han estat rebutjades
Tot i això, aquest mateix dimecres el Parlament Europeu va rebutjar altres propostes importants en la lluita contra el canvi climàtic, com ara la reforma del mercat del carboni, la creació d’una taxa fronterera de carboni i, també, la creació d’un fons social climàtic. En el cas de la reforma del mercat del carboni, es tractava d’una de les mesures més ambicioses pel que, en conjunt, és el tercer major emissor mundial de gasos d’efecte. Amb la reforma, es volia aconseguir que les emprese responsables de la quantitat més gran d’aquestes emissions haguessin de comprar crèdits de carboni, com a part d’un full de ruta per reduir les emissions en un 55% el 2030.
