Un bacteri que pot processar un tipus de plàstic que no és biodegradable al mar podria ser una gran ajuda a l’hora de reciclar-lo. Un equip d’investigadors de la Universitat de Hokkaido, al Japó, en col·laboració amb Mitsubishi Chemical Group, han anunciat aquest descobriment en un article publicat a ‘Environmental Biology’, on detallen el potencial d’aquests organismes i el de l’enzim que els permet degradar el PBS, un plàstic que es considera respectuós amb el medi ambient però que no és en entorns marins, on acaba tot sovint.
Un plàstic ‘eco’ que acaba sent un problema al mar
El polisuccinat de butil (PBS) sovint és anomenat un polímer ‘eco’ perquè és biodegradable quan és llençat a terra ferma i exposat a l’atmosfera. És per això que, durant els darrers 30 anys, ha estat cada cop més emprat en usos industrials com ara bosses compostables, envasos d’aliments o sacs de ‘mulch’. El problema, però, és que moltes vegades aquest plàstic no es queda on és i acaba anant a parar al mar, on no es degrada tan bé i se suma al gran problema de la contaminació per plàstics.
Identificant el millor bacteri i l’enzim que degrada el PBS
Per bé que fins ara ja s’havien descobert alguns microorganismes marins capaços de degradar el PBS, els autors d’aquest estudi volien trobar-ne d’altres que donessin uns resultats millors. Examinant l’efecte en el PBS de microbis extrets de les aigües de les costes del Japó, se’n van trobar diversos que el podien degradar i, a més, van identificar l’enzim responsable de fer-ho en una soca de ‘Vibrio ruber’, a què han batejat com a PBSasa.
Produint la PBSasa en grans quantitats
Encara van anar, fins i tot, una mica més enllà. Insertant el gen que regula la producció de la PBSasa a l”Eschericha coli’, un bacteri molt comú, van aconseguir cultivar mostres altament pures del bacteri per continuar estudiant-lo. Després de fer-ho, han conclòs que la PBSasa podria ser emprada com un accelerador de la descomposició o com un catalitzador per al reciclatge de deixalles de plàstic. De fet, s’assembla força a un altre enzim que ja se sabia que podia degradar el PET, un altre plàstic molt habitual.
Una passa més per eliminar el problema dels plàstics
Estudiant quin efecte té en aquest i altres polímers, els investigadors esperen fer una contribució important a la millora de les tecnologies de reciclatge de plàstics, una de les necessitats més importants que tenim si volem construir un futur més sostenible i amb uns ecosistemes més sans.
