La fusió ràpida de les barreres de gel de l’Antàrtida Occidental ja pot haver esdevingut inevitable a causa de l’escalfament global i pot teni efectes catastròfics arreu del món. Segons un nou estudi publicat a ‘Nature Climate Change’, les projeccions fetes fins ara sobre la pujada del nivell del mar s’han quedat molt curtes i, fins i tot si es limiten les emissions complint els objectius més ambiciosos, no es podrà evitar el desastre.
Masses de gel que frenen el lliscament de les glaceres
Es coneixen com a barreres de gel les llengües de glaç que surten cap a l’oceà al final de les glaceres i que contribueixen a frenar el seu lliscament cap a l’aigua. A mesura que es fonen, es van fent més primes i perden força, accelerant l’arribada de més i més gel al mar. Tot i que cada cop semblava més segur que l’Antàrtida Occidental perdria molt de gel, fins ara no estava clar si les polítiques de reducció d’emissions podien prevenir que la fusió fos excessiva.
Una pujada del mar de 5,3 metres
És per això que els autors d’aquest estudi han examinat la fusió basal, és a dir, quan els corrents oceànics càlids fonen la base del gel. En crear models i posar-los a prova en diversos escenaris de canvi climàtic, han arribat a la conclusió que fins i tot si es manté l’escalfament global en 1,5ºC per sobre dels nivells preindustrials, cosa que sembla ser molt optimista, els oceans s’escalfarien fins a 3 cops més ràpidament.
Així doncs, el majors esforços de la humanitat ja seran insuficients per impedir el col·lapse de la barrera de gel de l’Antàrtida Occidental. Aixó és especialment preocupant perquè, a dia d’avui, ja és la principal contribuent a la pujada del nivell del mar i conté prou gel com per fer que augmenti fins a una mitjana de 5,3 metres, incloent la famosa glacera Thwaites, també coneguda com La Glacera del Judici Final.
Una situació extremadament complicada
Si tot això passés –o segons l’estudi, quan això passi–, milions de persones que viuen a les costes del món hauran d’abandonar les seves llars i les illes, especialment els atols, hauran de ser abandonats a no ser que decideixin construir sobre una terra ferma que, ara, serà sota les aigües.
L’única manera d’evitar-ho, potser, seria eliminar de manera dràstica les emissions de gasos d’efecte hivernacle per frenar la pujada d les temperatures i, alhora, retirar prou CO2 de l’atmosfera com per fer que la temperatura baixi. Un repte enorme que és dubtós que puguem superar.
