Un dels grans reptes de la transició energètica al món és a l’Àfrica, on encara hi ha 600 milions de persones que encara no tenen accés a l’electricitat. D’això parla en una entrevista concedida a la cadena nord-americana CNN Verner Ayukegba, vicepresident de la Cambra Africana de l’Energia. Tots els detalls d’un repte majúscul que vol dur el benestar de l’electricitat a un gran número de persones sense que, alhora, les emissions del continent es disparin.
Un continent amb el 3% de les emissions globals
A dia d’avui l’Àfrica, tot i que conté un 20% de la població mundial, només és responsable d’un 3% de les emissions globals de gasos d’efecte hivernacle. Així, tot i que gairebé tots els 54 països del continent han signat l’Acord de París i afirmen que arribaran a la neutralitat en carboni abans del 2050, fer això mentre alhora es dóna accés a la xarxa elèctrica a la població és un problema que cal resoldre. A això s’hi suma, com recorda Ayukegba, que també hi ha 900 milions persones sense accés a combustibles de cuina nets, la majoria dones i nens.
Sense electricitat no cal ni parlar de l’educació o la sanitat
Així doncs, cal trobar una manera de generar energia per a totes aquestes persones, seguint l’objectiu de la Cambra Africana de l’Energia d’acabar amb la pobresa energètica al continent abans de 2030. El “nucli” d’aquest projecte, explica, és que l’energia sigui de confiança i assequible i recorda que, sense això, “no té sentit parlar d’accés a l’educació o a la sanitat”. Així doncs, i sense pensar que són opcions contradictòries, cal solucionar els problemes climàtics i també els energètics.
Àfrica, alhora, té molts països que produeixen petroli i gas i, malgrat tot, no poden cobrir les seves pròpies necessitats, un problema que Ayukegba recorda que no és nou i que caldria resoldre. Tot i que la situació és complexa, posa l’exemple de Nigèria, que té molts projectes per solucionar un problema de què “no es pot fugir”.
La transició no pot augmentar les desigualtats locals ni globals
Tot i això, també apunta que cal tenir en compte “els aspectes socials de la transició”, com ara què passaran amb les famílies i les comunitats creades al voltant d’indústries com ara la del carbó. En aquest sentit, considera que cal mirar les solucions basades en el gas per “assegurar que la gent té l’energia que necessita” i recorda que, si bé el secretari general de l’ONU, António Guterres, va fer una crida a acabar amb els combustibles fòssils abans no sigui massa tard, el dirigent de la Cambra Africana de l’Energia creu que “s’ha d’anar on és la contaminació i dir als qui contaminen que deixin de fer-ho”.
Justament, i sobre la COP27, posiciona la Cambra Africana de l’Energia a favor de la transició a les renovables i a la neutralitat en carboni però considera que aquest procés no es pot dur a terme igual “a Limpopo (Sud-àfrica)” que “a Nova York”. “Cal ser realista amb aquestes coses”, apunta, i rebla que “si no, la gent no ens prendrà seriosament”. “Si als Estats Units la teva nevera fa servir més energia en un any que una família africana, on comencem a atacar el problema?”
