La cimera climàtica COP27 va acabar finalment aquest dissabte amb un acord d’última hora. De l’efecte dels canvis polítics en la lluita contra el canvi climàtic a les pressions del sector dels combustibles fòssils, la trobada ha estat plena de moments rellevants i d’algunes conclusions importants que enumerem a continuació, recollits per la cadena britànica BBC.
1 – El fons de compensació, un avenç enorme
El pacte per compensar les pèrdues i els danys patits a causa del canvi climàtic pels països més afectats ha estat un avenç importantíssim. De fet, un dels més importants que s’ha fet en matèria climàtica d’ençà, probablement, de l’Acord de París a la COP 2015. Així, a més de finançament per a la descarbonització o l’adaptació, també es podrà ajudar directament els qui pateixen en carn pròpia els desastres naturals que duu el canvi climàtic.
No obstant això, el problema no quedarà solucionat d’un dia per a l’altre ja que encara hi ha moltes incògnites com la quantitat total del fons, de quina manera es pagarà, quins seran els criteris d’aplicació… El que està clar, però, és que suposa una declaració d’intencions de no deixar ningú enrere i solucionar aquest problema i construir el món de demà entre tots.
2 – Massa tous amb els combustibles fòssils
Les darreres hores de les negociacions van ser, per a molts, una reculada en la lluita contra el canvi climàtic. El president de la COP26 de Glasgow, Alok Sharma, va ser molt clar: “Arribar al màxim d’emissions abans de 2025, com la ciència diu que és necessari, no és en aquest text”, com tampoc no ho és “una continuació clara en l’eliminació del carbó”. El text, de fet, parla d'”emissions baixes i energies renovables”. El problema és que, en la primera expressió, hi podria haver l’excusa per augmentar l’ús de gas, que produeix menys emissions que el carbó.
3 – Molts grans països s’han compromès amb el futur
El límit d’1,5ºC d’escalfament global se superarà d’aquí menys de 10 anys i és pràcticament inevitable. I no obstant això, molts grans països desenvolupats han lluitat fins el darrer moment per mantenir el compromís d’evitar que això passi. Tot i el seu compromís, però, el text al final no inclou cap referència a ‘eliminar’ els combustibles fòssils sinó només a ‘reduir-los’.
Això és especialment important pels països que, si les temperatures continuen pujant, acabaran desapareixent sota les aigües del mar, que també aniran pujant. El text actual no és ideal, ni per a ells ni per a països com els Estats Units i la Unió Europea. Per a la Xina, en canvi, superar el límit d’escalfament de 2015 no suposa un problema gaire rellevant.
L’esperança, però, és que si s’ha pogut crear el fons de compensació, és possible aconseguir coses que semblaven impossibles i, per tant, podem esperar que en el futur es produeixi un gran acord per eliminar els combustibles fòssils.
4 – El sector dels combustibles fòssils, desemmascarat
La presència de la indústria del carbó, el petroli i el gas a la COP27 ha assolit nivells escandalosos. A més dels moltíssims delegats que van enviar per fer pressió i protegir el seus interessos econòmics, el conseller delegat de BP va ser enxampat accedint a la zona reservada per a les negociacions intergovernamentals de més alt nivell com a delegat de Mauritània.
Tot plegat, és clar, ha afectat el text aprovat finalment, que no ha posat una data clara per a la desaparició definitiva dels combustibles fòssils malgrat els esforços de països tan importants com l’Índia o la pressió de la Unió Europea. En això, el sector energètic ha comptat amb el suport de països africans que, posseïdors de reserves de gas i petroli, volen continuar explotant-los per desenvolupar-se. De fet, l’únic gran enemic clar, i compartit per gairebé tothom, és pel que fa al carbó.
5 – Els canvis polítics són importantíssims pel clima
El retorn de Luiz Inácio Lula da Silva a la política internacional, com a president electe del Brasil, l’ha convertit en una de les estrelles de la COP27. Gairebé tot sol, va donar esperança a la cimera amb les seves paraules sobre el compromís amb la fi de la desforestació a l’Amazones i, alhora, va demostrar que els canvis polítics cap a opcions més progressistes poden i estan tenint un paper decisiu en aquestes reunions on es decideix el futur del món. En aquest sentit, el canvi de Donald Trump per Joe Biden al capdavant dels Estats Units també ha tingut un efecte semblant.
Els organitzadors, en canvi, Egipte, van ser un exemple del contrari: estaven més preocupats de mantenir la seguretat de la cimera i evitar que hi hagués protestes al seu voltant que no pas al que passava a l’interior i això, probablement, s’ha notat en els acords finals. Això és especialment preocupant si tenim en compte que la propera cimera, la COP28, tindrà lloc a Dubai, als Emirats Àrabs Units.
