Durant l’any 2022 a Catalunya es van instal·lar més plaques solars per a autoconsum que en els últims 20 anys junts. Ho indica l’Observatori d’Energies Renovables al seu darrer informe, que analitza la implantació d’energies netes durant l’últim any. El 2022 van entrar en funcionament 39.118 noves instal·lacions fotovoltaiques amb una capacitat de 294 MW, un augment del 328% respecte el 2021. Tot i això, el centre assegura que el 2022 l’energia que es va generar i consumir a Catalunya va ser “més bruta, menys autòctona i menys renovable” i que els retards en la tramitació de projectes són un “escull” per la transició energètica.
El centre d’estudis ha fet una doble lectura de l’“augment exponencial” de l’autoconsum. D’una banda, ha destacat “l’èxit”, en part afavorit pels elevats preus de l’energia. Segons la delegada de la principal associació d’empreses fotovoltaiques de Catalunya, UNEFCAT, Helena Badger, l’encariment ha estat un “factor clau i determinant” que ha empès molts particulars i empreses a fer el pas. D’altra banda, però, l’observatori lamenta “l’escàs avenç” de les grans instal·lacions. “La ciutadania i les empreses compleixen, l’administració no”, etziba l’estudi.
Segons els càlculs de l’ens, les plaques solars fotovoltaiques d’autoconsum instal·lades a Catalunya tan sols cobreixen l’equivalent a l’1,7% de la demanda elèctrica del país de l’any 2022.
La nuclear es manté com a principal font d’energia
La demanda elèctrica a Catalunya el 2022 va ser de 45,36 TWh, un 0,9% més que l’any anterior, però per sota dels registres del 2019 (47,09 TWh). La principal font d’energia va ser la nuclear, amb un 53,3%, un 2,6% més que l’any anterior. Els reactors nuclears van aportar nou vegades més que l’energia hidràulica, gairebé deu més que els parcs eòlics i més de 57 cops l’energia solar fotovoltaica. A la nuclear la van seguir els cicles combinats, amb un 18% de la demanda elèctrica, afavorits pel topall del preu del gas; i la cogeneració, amb un 8%.
Pel que fa a les renovables, la hidràulica va ser la més important, amb un 5,95% de la demanda elèctrica. Es tracta, però, d’un 21% menys que l’any anterior. L’eòlica va cobrir el 5,6% de la demanda, tot i la caiguda del 9,3% respecte del 2021; i la solar fotovoltaica -sense comptar l’autoconsum- va cobrir un 0,92%, un 9,3% interanual més.
Catalunya, lluny dels objectius de l’Agenda 2030
Malgrat tot, l’Observatori de les Energies Renovables avisa que les xifres “allunyen” Catalunya d’assolir els objectius establerts a l’Agenda 2030. En concret, el grau de compliment es troba al voltant del 17% i “és evident que si seguim el ritme actual, no arribem”, ha subratllat Badger. A la presentació de l’informe, l’ens ha apuntat que constata un “preocupant refredament” en l’interès dels promotors pels projectes d’energia renovable a Catalunya, tant per la incertesa econòmica i financera com per la percepció que l’administració catalana és “poc eficient i resolutiva”. A més, ha demanat establir “urgentment” un marc regulador específic per a les comunitats energètiques.
Retards en la tramitació i les ajudes
Un dels elements que l’observatori ha posat sobre la taula són els retards en la tramitació de projectes, derivats de la “insuficiència de mitjans”. En aquest sentit, el president d’EolicCat, Víctor Cusí, ha demanat “acabar amb els colls d’ampolla” i ha proposat incrementar el nombre de persones destinades a resoldre expedients, simplificar els procediments o implementar mecanismes de suport des de la col·laboració publicoprivada.
Així mateix, el centre d’estudis també ha lamentat els “seriosos retards” en l’atorgament de subvencions. Segons els seus càlculs, entre que es fa la sol·licitud per una ajuda i es cobra passa, de mitjana, un termini de dos anys.
