Fer un tractament d’immunoteràpia abans de passar pel quiròfan té un efecte molt positiu en la curació dels càncers de pulmó que s’han diagnosticat durant les primeres etapes del seu desenvolupament. Aquesta és la conclusió a què ha arribat un estudi internacional publicat a la revista ‘The New England Journal of Medicine’ i que posa de relleu la importància del diagnòstic precoç d’aquesta malaltia, a més de proposar una nova aproximació al seu tractament.
Resultats molt positius
A l’assaig clínic, on ha participat l’Hospital Vall d’Hebron, s’ha observat que, en un 24% dels casos en què es va tractar els pacients amb immunoteràpia abans de la cirurgia, les cèl·lules tumorals van esdevenir indetectables, en contrast amb només el 2,2% dels pacients que no havien rebut immunoteràpia. Fins i tot en els casos en què la resposta no ha estat tan bona, el tractament ha permès millorar el pronòstic dels pacients, fent que la malaltia es mantingués estable durant 32 mesos de mitjana respecte els 21 del grup de control.
Una teràpia prometedora
Normalment, els pacients amb càncers de pulmó que es poden operar reben quimioteràpia abans de la intervenció per reduir la mida del tumor. En aquest cas, però, a més d’aquest tractament els pacients han rebut un fàrmac d’immunoteràpia anomenat nivolumab, que facilita que les mateixes defenses del cos reconeguin i ataquin les cèl·lules tumorals.
Aquests resultats tenen una gran importància pel tractament del càncer de pulmó i, de fet, fins i tot podrien suposar una revolució. En primer lloc pels efectes positius que ha tingut en tots els pacients i, també, perquè no ha empitjorat els efectes secundaris de la quimioteràpia sinó que, segons les dades, els ha fet baixar un 3,5%.
El diagnòstic precoç és essencial
A més, però, l’estudi també posa de manifest la importància cabdal de la detecció precoç en el càncer, en la mateixa línia que ho han fet altres estudis dirigits, especialment, al càncer de pulmó, el tercer amb més incidència a l’estat espanyol i el primer en número de morts, la majoria dels quals són perquè, sovint, es diagnostica massa tard.
