Els astronautes tenen més risc de patir càncer i problemes de cor que la majoria de les persones. Això és a causa dels viatges espacials, que els produeixen algunes mutacions a l’ADN. Això conclou un equip d’investigadors de l’Hospital Mount Sinai (Estats Units) en el primer estudi d’aquest tipus, que s’ha publicat a la revista ‘Nature Communications Biology’.
Astronautes del programa del Transbordador Espacial
Els científics van recollir mostres d’astronautes de la NASA que van viatjar amb el programa del Transbordador Espacial entre 1998 i 2001. Així és com van identificar mutacions somàtiques al sistema que forma les cèl·lules de la sang de tots ells, cosa que apunta a una relació entre els viatges a l’espai i aquestes mutacions i que reforça la importància d’analitzar la sang dels astronautes durant la seva carrera i posteriorment per avaluar la seva salut.
Una mutació no heretable
Les mutacions somàtiques acostumen a tenir lloc després de la concepció i en cèl·lules que no són espermatozous ni òvuls, cosa que vol dir que no es poden transmetre als descendents. En aquest estudi, les mutacions es caracteritzaven per la sobrerepresentació de cèl·lules sanguínies provinents d’un sol clon, un procés anomenat hematopòiesi clonal o CH. Aquestes mutacions normalment es deuen a exposició a factors ambientals com la radiació ultraviolada i alguns químics, i també poden ser efectes secundaris de la químio o la ràdioteràpia.
Aquest problema no s’aprecia en avaluacions rutinàries, i cal fer una prova genètica per identificar-lo. A més, tot i que per sí sol no indica una malaltia, sí que apunta a un risc més elevat de problemes cardiovasculars i càncers sanguinis. En el cas dels astronautes, que treballen en un entorn extrem, és important buscar aquest tipus de mutacions, especialment en un moment on l’exploració de l’espai i els viatges comercials tenen cada cop més interès.
Mutacions comunes en alguns càncers
És per això que es van reclutar astronautes que havien fet viatges curts a l’espai, de 12 dies de mediana, d’una edat del voltant de 42 anys. Els investigadors els van prendre mostres de sang 10 dies abans del vol i el dia de l’arribada, i cultius de glòbuls blancs només tres dies després de tornar. Han passat 20 anys guardades a una temperatura de -80ºC fins que, fa poc, van ser analitzades.
Els resultats de la seqüènciació de l’ADN ha permès identificar 34 mutacions a 17 gens que causen CH, la més habitual de les quals al gen TP53, que produeix una proteïna que suprimeix els tumors, i el DNMT3A, un dels més freqüents en casos de leucèmia mieloide aguda. Tot i això, les mutacions eren poc comunes, inferiors al límit tècnic per ser considerada hematopoiesi clonal de potencial indeterminat, que s’associa als problemes cardiovasculars i al càncer.
Recomanen més seguiment als astronautes
No obstant això, l’hematopoiesi clonal normalment s’observa en persones grans, no relativament joves i sanes com aquests astronautes. Així doncs, tot indica que l’exposició continuada a l’entorn extrem de l’espai pot empitjorar encara més aquest problema. Per això, es investigadors recomanen a la NASA que busquin aquestes mutacions en els astronautes cada entre dos i cinc anys i també quan arribin a una edat avançada, quan el CH es pot expandir a través de la clonació i resultar un problema més seriós.
