En un descobriment totalment inesperat, un grup de científics de la NASA ha detectat un efecte dels viatges espacials que no només era desconegut sinó que, a més, podria ser perillós: el flux sanguini d’un dels vasos més importants de la part superior del cos pot aturar-se i fins i tot invertir-se si la permanència a l’espai és massa llarga.
Tot i que es pensava que els efectes de la permanència continuada a l’espai eren més que coneguts -pèrdua de massa muscular, major debilitat òssia…- aquesta troballa, que ha estat publicada a la revista ‘JAMA Network Open’, pot tenir un efecte molt gran en la planificació futura de les missions a l’espai incloent, és clar, el projecte d’enviar humans a Mart.
Els inicis d’aquesta recerca cal buscar-los uns quants anys enrere, quan la NASA va voler saber per què gairebé dos terços dels astronautes que passaven llargues temporades a l’Estació Espacial Internacional informaven de problemes de visió que, en alguns casos, havien continuat després de la seva tornada a la terra. Així, l’objectiu de l’estudi era conèixer millor com afectava la falta de gravetat a la circulació dels fluids a la part superior del cos, i van arribar a la conclusió que el cos, en aquelles condicions, té problemes per moure’ls amb normalitat.
Els investigadors de l’agència espacial nord-americana van examinar onze astronautes aparentment sans i que van passar una mitjana de sis mesos seguits a l’Estació Espacial Internacional. El cinquantè dia de les seves missions, es va detectar un flux sanguini aturat o invertit a la vena jugular interna esquerra en set d’aquests onze astronautes. Aquest vas sanguini és un dels més importants de la meitat superior del cos i és responsable d’endur-se la sang del cervell, la cara i el coll. A un altre dels astronautes se li va trobar un coàgul a la vena jugular interna i encara a un altre li’n van trobar un de parcial un cop ja havia tornat a la Terra.
Tot i que aquesta troballa és inesperada i fa que s’hagin de tornar a plantejar algunes de les certeses que es tenien sobre les missions a l’espai. Un coàgul a la jugular, per exempe, pot desplaçar-se fins als pulmons i causar una embòlia, cosa que seria perillós no només pel qui la patís sinó, en segons quines circumstàncies, per a tots els membres de la missió en què estigués participant.
El cert, però, és que haver trobat a temps aquests possibles problemes farà que es desenvolupin tractaments o mecanismes per minimitzar aquests riscos per a la salut. Una de les possibles vies d’investigació deriva del fet que, durant l’estudi, els científics es van adonar que quan els astronautes duen el vestit de buit a la meitat inferior del seu cos, el flux sanguini millora perquè atreu la sang cap a les extremitats inferiors, com fa la gravetat del nostre planeta.
