Estudien els efectes en els ulls de passar un any a l’espai

Tot i que no hi ha hagut cap cas de pèrdua de visió, s'han detectat algunes lesions

Per conèixer millor què pot passar quan els humans sortim a l’espai per explorar-lo, els científics fa molt de temps que estudien els efectes de la manca de gravetat i de la radiació en els nostres cossos. Aquesta és la raó rere projectes com la One-Year Mission, en què el cosmonauta Mikhail Kornienko i l’astronauta Scott Kelly van passar gairebé un any a l’Estació Espacial Internacional i es van recollir moltíssimes dades sobre quins efectes patien. Una de les preocupacions en aquest sentit són els canvis que puguin patir els ulls, uns òrgans clau per a la nostra vida quotidiana i, especialment, en una missió d’exploració espacial. Des de fa temps s’ha detectat un problema de manca de visió i de pressió intrecranial, anomenada Síndrome VIIP, que ha estat rebatejada com a Síndrome Neuro-Ocular Associada al Vol Espacial (SANS) i que ha estat, justament, el camp d’estudi d’un treball publicat a la revista ‘JAMA Ophtalmology’ i que s’ha centrat en els efectes patits per Kornienko i Kelly.

Quan els astronautes van començar a passar més de sis mesos a l’espai, es van començar a detectar canvis en els ulls d’alguns d’ells, i un cas com el d’aquests dos astronautes, que van passar un any sencer a l’espai, ha donat indicis clars que la durada de la missió contribueix a empitjorar els canvis estructurals en els ulls, com ara la inflamació del nervi òptic. En comparació amb els astronautes que només havien passat sis mesos a l’Estació Espacial Internacional, Kornienko i Kelly havien patit molts més canvis. Un d’ells tenia un edema lleu del disc òptic, és a dir, una acumulació de fluid cerebroespinal al voltant de les fibres del nervi òptic. Si això durés molt de temps, hi podria haver una pèrdua de la funció visual important. Pel que fa a l’altre, no només tenia un edema sinó també un desenvolupament progressiu de plecs coroideus, és a dir, que se li estava arrugant la retina, un problema que pot fer perdre vista. Tots dos es van recuperar de l’edema del disc òptic després de tornar a la terra, però les arrugues a la retina no van fer-ho del tot. Tot i que cap astronauta ha patit efectes notoris ni permanents, els científics estan preocupats pels canvis oculars que podria tenir una missió tan llarga com un viatge a Mart, per exemple, i els efectes que podrien tenir.

Scott Kelly  | NASA
Scott Kelly | NASA

Els investigadors apunten que amb aquests descobriments és evident que cal continuar monitoritzant la salut ocular de les tripulacions dels viatges espacials, també un cop hagin tornat a la Terra. També volen esbrinar per què alguns astornautes mateixen més aquests canvis oculars que altres i, amb tota aquesta informació, trobar maneres de prevenir-los. Com que en el futur hi haurà més missions espacials d’un any, podran continuar fent la seva recerca i entendre com i per què hi ha aquests canvis en els ulls després de passar massa temps sense gravetat.

Nou comentari