Les persones vegetarianes tenen el doble d’episodis depressius que els omnívors, segons un estudi publicat fa poc a la revista ‘Journal of Affective Disorders’ i que ha estat fet amb dades de la població del Brasil. Segons el treball, és raons podrien ser diverses i, a més, sembla que tenen poc a veure amb la nutrició, ja que la connexió entre totes dues coses existeix independentment de la qualitat de la dieta.
Així doncs, per començar, l’estudi descarta la possibilitat que una alimentació vegetariana sigui causant de més episodis depressius a causa de les diferències en calories, proteïnes i diversos tipus de nutrients en la dieta, a més del nivell de processat dels aliments. Els investigadors, a més, encara han descartat un tercer factor que podria afectar aquesta relació o fins i tot explicar-la: hi ha més dones vegetarianes que no pas homes i les dones també tenen més risc de patir depressió, cosa que podria haver fet la relació possiblement causal. Pel que sembla, però, no ho és.
Una cosa causa l’altra o no tenen res a veure?
Tot plegat, però, obre la pregunta de quina pot ser la causa d’aquesta relació i també de si les persones vegetarianes tenen més tendència a patir depressió o si són les persones amb depressió les qui tenen més tendència a fer-se vegetarianes… o si la causa de tot plegat és una altra.
En un article a ‘The Conversation’, el professor Chris Bryant, del Departament de Psicologia de la Universitat de Bath (Anglaterra), explora diverses possibilitats. Per exemple, una persona deprimida podria tenir més probabilitats d’optar pel vegetarianisme, i no pas al revés. Els símptomes depressius, al cap i a la fi, inclouen els pensaments negatius i també els sentiments de culpa, i la veritat sobre les granges industrials i els escorxadors podria incomodar igual a tothom però que les persones deprimides hi fessin més voltes i se sentissin més culpables, trobant una solució en el canvi de dieta.
Això, com afirma el mateix Bryant, no fa que el vegetarià deprimit estigui “necessàriament equivocat” sinó que, al contrari, alguns estudis apunten que les persones amb depressió entre lleu i moderada emeten judicis i prediccions més realistes i acurats i que tenen una autopercepció més correcta que la mitjana de la població.
D’altra banda, també és possible que una dieta vegetariana causi depressió no pas perquè li falti un “nutrient de la felicitat”, com l’anomena el professor, sinó que podria ser que deixar de banda la carn causés depressió per altres vies. Per exemple, una dieta vegetariana pot afectar la participació en alguns actes socials o fer la persona objecte de bromes o fins i tot, afirma Bryant, “ostracisme social”.
Una pregunta difícil de respondre
No obstant això, conclou, les dades són només del Brasil, i segurament caldria contrastar-ho amb les dades d’altres països. A més, el professor també continua valorant la possibilitat que tant el vegetarianisme com la depressió estiguin associats a un tercer factor que tingui a veure amb algunes característiques o experiències compartides, com ara l’exposició a imatges violentes de la indústria de la carn, ja que, recorda, “prevenir la crueltat als animals” és la raó més citada pels vegetarians per evitar la carn.
En qualsevol cas, però, si hi ha alguna cosa clara és que una alimentació vegetariana no és la causa de patir depressió, i caldria continuar investigant en aquest sentit per veure si aquesta relació és casual o bé té una explicació que és entre les que es valoren actualment o alguna que encara desconeixem.
