Un article publicat al digital ‘The Verge’ es fa ressò d’un cas insòlit: el d’una dona a qui s’ha aconseguit “curar” la depressió severa que patia gràcies a un implant cerebral. Aquest tractament experimental, els resultats del qual han estat publicats a la revista ‘Nature Medicine’, ha millorat enormement la vida de la pacient.

Després de cinc anys provant tots els tractaments existents, la dona, de 36 anys i que respon al nom fictici de Sarah, no sabia què fer. La seva vida s’havia convertit, en les seves pròpies paraules, en “una tortura”. Després de l’implant cerebral, però, va ser “com si la lent amb què mirava el món canviés” i la depressió va desaparèixer per primer cop en molt de temps. L’èxit en un cas tan complicat com el seu, de fet, obre la porta a un nou tractament per a depressions severes com la seva. A més, l’experiment va ajudar a identificar algunes característiques poc conegudes sobre el cervell i els mecanismes de la depressió que podrien ajudar, fins i tot, en casos on no es facin servir els implants.

Escàner cerebral | iStock
Escàner cerebral | iStock

Els investigadors van fer servir l’estimulació del cervell profund, col·locant elèctrodes que estimulen algunes parts de l’organ per regular el seu funcionament anormal. Aquesta tècnica, que es fa servir en malalties com l’epilèpsia o el Parkinson, no s’havia provat mai amb la depressió perquè els estudis havien donat resultats poc concloents. Tot i això, es va fer aquest experiment, on l’estimulació anava a regions del cervell que formen part de circuits amb funcions concretes que, en els casos de depressió, sovint tenen un funcionament difrent de l’habitual. Les grans diferències entre els casos de depressió, però, van fer que aquest tractament es dissenyés expressament per a Sarah, fent un mapa de quines parts del cervell s’activaven quan els seus símptomes de depressió eren més forts.

Cervell
Cervell

Així, quan van provar els implants, la seva efectivitat va ser enorme, amb els indicadors de depressió caient en picat en cosa d’hores i fent que, a més, la pacient tingués un humor completament diferent. Fins i tot, recorda, va “riure per primera vegada, sense fingir-ho, en cinc anys”. L’implant que duu s’activa centenars de cops cada dia en espais de temps molt curts, reaccionant a l’activació dels circuits que li provoquen la depressió, i tot i que no els nota directament, se’n pot fer una idea perquè de sobre nota que té més energia i se sent més positiva.

L’aparell fet servir, però, es va crear per tractar l’epilèpsia i només es va poder provar amb un permís excepcional de les autoritats mèdiques nord-americanes. Caldrà continuar investigant molt per validar els resultats i convertir aquest èxit en un tractament aprovat i que, en qualsevol cas, només s’hauria de fer servir com a darrera opció, perquè la cirurgia cerebral sempre té uns riscos associats que cal tenir molt en compte.

Nou comentari