La carn cultivada pot tenir un paper decisiu en el món del futur

Alguns estudis recents calculen l'impacte que tindria un canvi de l'alimentació en aquest sentit

Els efectes del canvi climàtic, amb esdeveniments meteorològics extrems, grans incendis forestals, onades de calor asfixiants… es van fent, lentament però inexorable, cada vegada més habituals. És possible, de fet, i ens n’hauríem d’adonar, que estiguem arribant a uns nivells crítics, un punt de no-retorn com a espècie. I malgrat tot, sovint sembla que tant la majoria de governs com gran part de la indústria no fan prou per posar-hi remei, per reduir les emissions i mitigar els efectes de l’escalfament global. I quan es fa, si bé les energies renovables són molt importants, hi ha un aspecte a què no es para prou atenció: l’alimentació.

Porcs domèstics en una granja  | Pxhere
Porcs domèstics en una granja | Pxhere

Fora del sector energètic, el de l’alimentació és el que pot contribuir més a la reducció d’emissions. Segons un article a la revista ‘Nature Food’, la carn, els lactis i la resta de la ramaderia suposen un 20% de les emissions mundials de gasos d’efecte hivernacle, una quantitat que la posa al mateix nivell, i fins i tot amb un cert avantatge, que la indústria del transport. Per bé que posar fi al malbaratament alimentari en general, i al de la indústria de la carn en particular, podria suposar una caiguda enorme de les emissions que es deriven de la producció de menjar, encara hi ha una altra solució: les “carns alternatives”, és a dir, les que han estat produïdes sense que en cap moment hi intervingués un animal “sencer”.

Vaques alimentant-se a una granja, en una imatge d'arxiu  | Domini Públic
Vaques alimentant-se a una granja, en una imatge d’arxiu | Domini Públic

Tal i com passa amb les energies renovables, la carn feta a partir de plantes, de cultius de cèl·lules, etc. podria suposar, si es consumís a una escala prou gran, una reducció enorme d’emissions i, a més, permetria continuar gaudint d’un sabor a què molts els costaria renunciar. De fet, ja hi ha algunes propostes de “carn alternativa” que són difícils de distingir de les d’origen animal, i fins i tot poden ser més sanes. El problema, si més no de moment, és el seu preu, però amb més inversió en recerca i un mercat més gran, podrien arribar a ser sensiblement més barates que la carn de debò. El desenvolupament d’una indústria a gran escala al voltant de la producció d’aquests aliments, a més, podria crear un munt de llocs de treball qualificats, una passa més en la transició a una economia diferent.

Els efectes de dur aquestes propostes en alimentació fora del camp de les “rareses” i de les alternatives per a vegetarians i vegans podrien ser enormes. Perquè ens en fem una idea, i segons el Panell Internacional sobre el Canvi Climàtic, un canvi total a les “carns alternatives” –un exemple extrem, sí, però que serveix– reduïria les emissions de gasos d’efecte hivernacle en 8.000 milions de tones anuals, no només en diòxid de carboni sinó també en metà i òxid nitrós. A més, la necessitat de sòl es reduïria en un 75% o, per dir-ho d’una altra manera, en més de dues vegades la superfície de Rússia, el país més extens del món.

Bosc desforestat a Sibèria | Earthsight
Bosc desforestat a Sibèria | Earthsight

Aquest sòl, alhora, podria ser retornat a la natura. Estem parlant de tornar a convertir en boscos un 25% de la superfície de terres emergides del planeta, un potencial de captura de carboni de 26.000 milions de tones anuals, segons un estudi publicat fa poc a ‘Nature Sustainability’. La tecnologia existeix i els productes són al nostre abast, és cosa de tothom, d’abandonar segons quines manies i fer un esforç perquè, malgrat que les xifres aportades són extremes, un canvi molt més petit ja tindria un impacte enorme en el nostre futur.

Nou comentari