Un home amb una lesió a la columna vertebral que li havia seccionat la medul·la espinal ha pot tornar a caminar gràcies a un implant. En un èxit de la medicina sense precedents en un cas tan greu, un equip d’investigadors suïssos ha aconseguit que recuperi la mobilitat de les cames i les pugui fer servir més el que s’hauria pogut imaginar mai.
El cas del pacient, Michel Rocatti, s’explica àmpliament en un article a la revista ‘Nature Medicine’. Fa cinc anys, un accident de motocicleta li va causar un seccionament complet de la medul·la espinal i el va deixar completament paralitzat de la cintura cap avall i sense cap tipus de sensibilitat a les cames, cosa que, a dia d’avui, continua sense tenir.
Els investigadors del Laboratori de Neuroteràpies i Neuromodulació (LNTM) de l’Escola Politècnica Federal de Lausana l’han sotmès a una operació quirúrgica per col·locar-li un implant elèctric a la medul·la, un mètode que no cura la lesió i que requereix una temperatura massa avançada i complicada com per fer-ne un procediment comú però que, en qualsevol cas, és un avenç molt important i una gran millora per a la qualitat de vida del pacient.
Després de l’operació, Rocatti, que sempre havia demostrat una gran força de voluntat, s’ha recuperat tan ràpidament que fins i tot ha sorprès els seus metges. En l’operació, l’implant va ser instal·lat a la columna i es van col·locar elèctrodes als nervis per mirar de restaurar la connexió a banda i banda de la lesió, una cosa que no s’havia aconseguit mai fins ara.
Tot i que cal continuar investigant i fer més proves per assegurar-se que el tractament funciona, de moment sembla que Michel Rocatti pot moure els músculs i té un equilibri prou bo com per posar-se dempeus i caminar. Tota una proesa tenint en compte que per la gravetat de la seva lesió, no hi havia cap tipus de connexió nerviosa entre el seu cervell i les seves cames.
En proves anteriors amb aquesta tecnologia, s’havia aconseguit fer caminar persones amb lesions medul·lars menys importants. Tot i això, la complexitat de la tecnologia fa que només puguin fer-la servir per exercitar els músculs i millorar la seva salut, tot i que sovint això resulta en millores petites en la seva mobilitat fins i tot quan no estan emprant l’implant.
Els investigadors recorden que encara falta molt perquè aquesta tecnologia pugui esdevenir d’ús habitual en tot tipus de pacients, però admeten que és una passa importantíssima, fins i tot amb aquestes limitacions, per millorar la seva qualitat de vida.
