Un nou estudi, dut a terme per investigadors de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Girona (IDIBGI) i la Universitat Pompeu Fabra, han aconseguit confirmar la relació entre la dieta i l’estat d’ànim, especialment en el cas de la depressió. En concret, tal com expliquen en un article a la revista ‘Cell Metabolism’, el que han descobert és el paper d’un aminoàcid en la depressió en mosques, ratolins i també humans. Així, una dieta alta en aquest compost orgànic, present a molts aliments, s’associa a una major tendència a patir depressió.
La prolina i la depressió
Els líders de l’estudi han estat els doctors José Manuel Fernández-Real, Jordi Mayneris-Perxachs i Rafael Maldonado. En aquest treball, els seus equips i ells van analitzar els tipus i quantitats d’aminoàcids a la dieta dels participants. A més, també se’ls va fer respondre un qüestionari que mesurava el seu estat d’ànim, particularment pel que fa als símptomes depressius.
En una nota publicada per la Universitat Pompeu Fabra, el doctor Fernández-Real explica com els va “sobtar” l’associació del consum de prolina amb la depressió. En confirmar el fet i fer les avaluacions pertinents, va quedar molt clar que la concentració de prolina era un dels metabòlits que més s’associava als indicadors d’aquest trastorn.
El paper de la microbiota
No obstant això, no tots els participants que consumien molta prolina van referir tenir un ànim més depressiu al qüestionari. En estudiar-ne la microbiota intestinal, però, també es va identificar una relació entre la depressió i les bactèries que en formen part i, a més, una altra relació entre la depressió i alguns gens bacterians que tenen relació, precisament, amb el metabolisme de la prolina. En resum, doncs, els nivells de prolina circulant depenien, en gran mesura, de la microbiota.
Per saber si la presència de prolina era causa o conseqüència de l’estat d’ànim depressiu, es va trasplantar la microbiota dels participants a ratolins. Així es va poder observar com els rosegadors que es deprimien més eren els que rebien la microbiota de participants amb una alta prolina o bé de persones amb més ànim depressiu. Al cervell dels animals, a més, també es van trobar diversos gens associats al transport de la prolina.
“Transferir” la depressió a animals
El doctor Maldonado explica com la possibilitat de “transferir” la depressió d’humans a ratolins amb el trasplantament de la microbiota revela que, “possiblement”, la prolina és la causa de l’estat d’ànim depressiu. Els experiments es van repetir amb les mosques de la fruita, aïllant dues bactèries associades al consum de prolina i afegint-les a l’alimentació de les mosques. En provar-ho amb mosques modificades genèticament per eliminar els canals que transporten la prolina al cervell, les mosques es van tornar molt resilients a la depressió.
Segons el doctor Fernández-Real, els resultats “demostren” tant la importància de la prolina com la seva “influència” en l’estat d’ànim depressiu de les persones, un element que fins ara “no es tenia en compte”. Així, gràcies a aquest treball, s’obre la porta a plantejar nous estudis que avaluïn la possibilitat de tractar la depressió, si més no parcialment, a partir de la dieta.
