Un equip d’investigadors, liderat per l’Hospital General de Massachusetts (Estats Units) ha identificat neurones que influencien les interaccions competitives i que tenen un paper molt important en la formació del comportament social dels ratolins. El descobriment, presentat en un article a la revista ‘Nature’, no només servirà per entendre millor les interaccions humanes sinó també problemes neurocognitius com l’autisme o l’esquizofrènia, que alteren les relacions socials.

Un camp important però poc estudiat

El comportament de grup en els humans i els animals té un paper molt important en camps com ara la sociologia, l’ecologia, la psicologia, l’econòmica o la politologia. Tot i això, quins processos del cervell regulen el comportament dinàmic dels grups socials, que és molt complex, no és gaire conegut, perquè sovint la investigació en neurociència s’ha centrat en el comportament de parelles d’individus i no de grups. En aquest cas, un estudi més gran ha desenvolupat un sistema que pot seguir grans grups de ratolins en milers d’interaccions.

Els resultats indiquen que l’estatus social dels animals del grup té molta relació amb els resultats de les interaccions competitives, cosa esperable, i examinant el funcionament de les neurones dels ratolins en temps real, es va observar que les neurones del còrtex del cíngol anterior emmagatzemen la informació sobre la “classificació social” per prendre decisions futures.

Situació del còrtex del cíngol anterior al cervell d’un humà | Wikimedia Commons

Els investigadors afirmen que aquestes neurones formen representacions força detallades del comportament del grup i de les seves dinàmiques a l’hora de competir pel menjar, a més d’informació sobre els recursos disponibles i el resultat de les interaccions del passat. Així, aquestes neurones podrien, fins i tot, predir les possibilitats d’èxit de cada individu abans de competir amb un altre i, per tant, modular el seu comportament segons quin oponent tenen al davant.

Molts camins per explorar

Una alta descoberta interessant és que, manipulant l’activitat d’aquestes neurones, es podria augmentar o disminuïr de manera artificial l’esforç competitiu dels animals i, per tant, controlar la seva habilitat d’enfrontar-se a altres, sense que això augmentés cap altre condicionant. Així, l’èxit competitiu no és només un producte de la condició física sinó que també té un component important dels senyals que envia el cervell i que afecten la competitivitat, amb unes neurones que integren la informació disponible i calculen quin és el millor comportament en cada situació.

Infants jugant a videojocs | Wikimedia Commons
La competitivitat és una part importantíssima de la formació individual de la dinàmica de grups | Wikimedia Commons

A més d’aquests descobriments sobre el comportament, la troballa pot ajudar els científics a continuar investigant per entendre millor els casos en què els circuits del cervell estan fets d’una altra manera. Hi ha molts trastorns que es manifesten en comportaments socials estranys en molts aspectes, com ara en l’habilitat d’entendre les normes socials o de comportar-se de manera que encaixin. Entendre el comportament de grup i la competició a nivell cerebral, doncs, podria ser molt important tot i que, fins ara, havia estat molt poc estudiat.

Nou comentari

Comparteix