Un equip d’investigadors amb participació de la Universitat de Barcelona i l’Hospital Clínic de Barcelona ha trobat un mecanisme clau en el creixement i la disseminació de l’adenocarcinoma pulmonar, el més hàbitual dels càncers de pulmó. El descobriment, publicat a la revista ‘British Journal of Cancer’, pot obrir la porta a fer servir fàrmacs inhibidors per dificultar el desenvolupament tumoral i també la metàstasi.
El professor Jordi Alcaraz, coordinador del treball i membre de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de la UB i l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC), explica que aquestes dues troballes són importants perquè “l’adenocarcinoma de pulmó suposa el 40% dels casos de càncer de pulmó” i fa metàstasi molt ràpidament, cosa que “afecta directament les possibilitats dels pacients de sobreviure”. A dia d’avui, la supervivència a cinc anys d’un càncer de pulmó que no s’ha estès a altres òrgans és de més d’un 60% mentre que, quan arriba a altres parts del cos, cauen fins a menys d’un 10%.
Una descoberta molt rellevant
Un equip d’experts de la Universitat de Barcelona, la Universitat de Saragossa i l’Hospital Clínic de Barcelona han descobert un mecanisme de reclutament de cèl·lules assistents (anomenades CAF o fibroblasts associats a càncer). És una descoberta científica molt rellevant, ja que les cèl·lules assistents són essencials en l’adenocarcinoma pulmonar (el tipus de càncer de pulmó més freqüent), atès que contribueixen a totes les fases del desenvolupament tumoral, inclosa la metàstasi.
En treballs previs, Alcaraz havia descobert una sobreactivació selectiva de la proteïna SMAD3 en els pacients amb adenocarcinoma. Ara, s’ha examinat els efectes d’aquest fet en el reclutament de cèl·lules assistents i se n’ha analitzat el potencial en la disseminació del tumor i la metàstasi. Per fer-ho, es va aplicar una tecnologia innovadora per estudiar el seu comportament en diverses etapes del desenvolupament tumoral.
Un fàrmac pot alentir el desenvolupament tumoral
Les CAF van mostrar un moviment més ràpid i direccional, amb formes més allargades, en un ambient propi dels primers estadis del tumor. Així mateix, es va observar una capacitat de proliferar més baixa, implicant que la proteïna és un factor essencial per a aquest procés. Com que les CAF contribueixen a totes les fases del desenvolupament tumoral, el descobriment pot ser decisiu per comprendre com es dissemina tan aviat a altres òrgans. A més, aquests avantatges es van eliminar amb el fàrmac Trametinib, aprovat per a altres tipus de tumors, cosa que encoratja l’ús terapèutic d’aquest medicament en l’adenocarcinoma pulmonar.
Yago Juste Lanas, primer autor del treball, explica com s’ha descobert que les CAF dels tumors d’adenocarcinoma tenen “una alta capacitat migratòria”, fent que “siguin reclutades al tumor més fàcilment” i afavorint “la formació primerenca de la metàstasi”, un procés que s’observa als pacients però de què encara es desconeixen les causes. En aquest sentit, els inhibidors podrien ser efectius.
Pel que fa a les proves en ambients semblants a un tumor més desenvolupat, s’ha constatat com les CAF poden establir interaccions més estretes amb les cèl·lules tumorals a causa de la reducció de la capacitat migratòria. Ara, els investigadors continuen treballant per veure si les CAF de l’adenocarcimona de pulmó també poden afavorir, per altres mecanismes, la seva disseminació, amb l’objectiu de frenar la metàstasi.
