Un equip d’investigadors liderat per l’Institut de Recerca Biomèdica de Barcelona ha anunciat el descobriment d’un anticòs que inhibeix el creixement i la supervivència de les cèl·lules que inicien la formació dels càncers i que participen en la seva expansió. A més, aquesta proteïna no té cap efecte en les cèl·lules mare sanes, fent que un tractament amb ells sigui més segur.
Un estudi amb molta col·laboració catalana
L’estudi, liderat pel doctor Eduard Batlle, ha estat presentat en un article a la revista ‘Nature Cancer’, i hi han participat altres institucions i empreses catalanes com Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO), l’Institut Català d’Oncologia (ICO), l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge i Xenopat. L’anticòs, anomenat MCLA-158, ha rebut el nom comercial de Petosemtamab, ha estat l’objecte d’un estudi preclínic, tot i que l’octubre de 2021 ja es van fer públiques les dades preliminars de la fase 1 d’assaigs clínics.
Pot arribar a aconseguir la remissió completa
Aquestes proves es van fer amb pacients que tenien carcinomes avançats de cèl·lules escamoses de cap i coll d’entre 50 i 77 anys d’edat i que, abans, havien rebut com a mínim dues línies de tractament. Els resultats indiquen que tres dels set pacients van experimentar una remissió parcial i un altre, fins i tot, una remissió completa, per bé que en tots els casos es va observar una reducció del tumor. Durant els propers mesos, a més, es publicaran noves dades.
Els organoides, una gran ajuda
L’estudi, a més, destaca perquè estableix les bases per fer servir organoides en el descobriment de fàrmacs. Els organoides són mostres de pacients que es cultiven al laboratori i que es comporten, en part, de la mateixa manera que els tumors. Si bé fins ara es feien servir per personalitzar tractaments, aquest estudi ha mostrat que un banc de mostres de pacients amb càncer pot ajudar a discriminar entre centenars d’anticossos per determinar quins són els més adients per a la majoria.
Així doncs, els organoides es podran fer servir per a tot tipus de pacients o per a tumors amb una mutació concreta. A més, amb organoides de teixits sans, es poden avaluar els efectes secundaris de cada tractament, descartant els anticossos més perjudicials o agressius. Amb el biobanc que van crear els investigadors, que conté organoides de pacients amb diversos càncers i també de teixit sa, es va veure com l’anticòs MCLA-158 inhibia l’aparició de la metàstasi i frenava els tumors primaris, si més no en models experimentals.
Ajudant les defenses del cos
Els anticossos reconeixen objectes estranys al nostre cos i els assenyalen perquè siguin destruïts pels glòbuls blancs. En el cas del càncer, se sap que algunes cèl·lules dels tumors colorectals, anomenades “cèl·lules mare del càncer”, tenen un potencial cancerígen a llarg termini molt més alt que la resta. Així doncs, trobar una manera d’atacar-les específicament pot ser una manera de tractar aquesta malaltia.
En el cas del Petosemtamab, reconeix dues proteïnes de la superfície d’aquestes cèl·lules, una que n’afavoreix el creixement descontrolat i una altra que en marca la superfície i participa en l’expansió dels tumors. Atacar-les totes dues, doncs, s’atura tant el creixement com la supervivència d’aquestes cèl·lules sense que, a més, les cèl·lules mare sanes es vegin afectades.
L’anticòs ha demostrat la seva eficàcia en les proves al laboratori en diversos models de tumors de cap, coll, estómac i esòfag. A més, basant-se en el procés que ha dut a la seva identificació, s’està fent una avaluació clínica en diverses poblacions de pacients amb tumors sòlids.