Per primera vegada, un estudi en profunditat ha avaluat el potencial de la capsaïcina com a medicament anticancerígen. Un equip d’investigador de la Universitat Marshall, als Estats Units, ha analitzat l’activitat contra el càncer d’aquesta substància, que dóna el sabor picant als pebrots, en formulacions basades en el seu alliberament sostingut. Els resultats, pioners en aquest camp de la investigació mèdica, han estat publicats a la revista ‘Pharmacology & Therapeutics’.

Un mecanisme de defensa apreciat per la gastronomia

La capsaïcina, desenvolupada en concentracions diferents per les plantes del gènere Capsicum, és a dir, les pebroteres, té la funció d’impedir que els depredadors se’n mengin els fruits. No obstant això, és molt apreciada pels humans, especialment en algunes regions del planeta, i les plantes han estat sotmeses a un procés de selecció artificial per aconseguir que els nivells d’aquesta substància siguin més alts i per tant, els pebrots piquin més.

Els habaneros són una de les varietats de pebrot més picants del món
La capsaïcina té un efecte inhibidor en el creixement dels tumors, i és per això que se l’estudia per fer medicaments contra el càncer

Un fre al creixement dels tumors

L’article explica com l’alliberament continuat de fàrmacs amb capsaïcina inhibeix el creixement dels tumors, en la primera vegada que es dóna una visió en profunditat d’aquest tipus de formulacions en els càncers dels humans. Fins ara, els estudis fets en aquest camp havien passat superficialment, per exemple, pels efectes de l’alliberament sostingut.

Esquivant els efectes secundaris

La capsaïcina té una capacitat molt significativa d’aturar el creixement dels tumors en molts tipus de càncers. No obstant això, les seves aplicacions clíniques tenien tres impediments principals: la seva baixa solubilitat, la seva baixa disponibilitat i, és clar, el seu sabor, que en concentracions prou altes pot arribar a deixar de ser picant per ser, directament, dolorós.

A més, l’ús de capsaïcina per via oral com a medicament té altres efectes secundaris poc desitjables, com ara dolor d’estómac, nàusees, sensació de cremor als budells i irritació gastrointestinal. Per contrarrestar-los, els investigadors responsables d’aquest estudi proposen desenvolupar formes diferents d’administrar aquest compost, com ara encapsular-lo en sistemes d’alliberament de llarga durada que permetin mantenir uns nivells suficients de manera consistent, maximitzant la seva eficiència anticancerígena evitant, en la mesura del possible, els seus efectes no desitjats.

Nou comentari

Comparteix