Un estudi amb participació de la Universitat de Barcelona (UB), la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i la Universitat de les Amèriques (UDLA) de l’Equador ha provat que una forma de teràpia psicològica és eficaç per reduir els símptomes depressius i millorar la qualitat de vida de les pacients amb fibromiàlgia i depressió. Publicat a la revista ‘International Journal of Clinical and Health Psychology’, el treball demostra que la teràpia de constructes personals, a més de la congnitivoconductual, pot ser una eina útil per tractar aquest problema.
Una malaltia majoritàriament femenina
La fibromiàlgia és una és una malaltia reumatològica autoimmune que produeix dolor crònic i que molts cops va acompanyada de símptomes de depressió. Afecta fonamentalment dones i no té cura, però alguns tractaments poden ajudar a alleujar-ne els símptomes. És el cas de l’anomenada ‘teràpia de constructes personals’, que ha estat l’objectiu d’aquest estudi. Per a la investigadora Mari Aguilera, coautora principal de l’estudi, els seus resultats obren “el ventall” de teràpies disponibles i permeten “adaptar-se a les particularitats i necessitats” des pacients.
Un estudi amb un centenar de voluntàries
Coordinat pel catedràtic de la UB Guillem Feixas, l’estudi va incloure 106 dones amb fibromiàlgia i símptomes depressius ateses a dos centres de salut mental i vuit centres d’atenció primària. L’associació fibromiàlgia-depressió és habitual i sempre anar en ambdós sentits, és a dir, que una augmenta el risc i empitjora les característiques de l’altra.
Les voluntàries es van sotmetre a una teràpia psicològica setmanal durant prop de quatre mesos. La meitat van rebre una teràpia estàndard cognititivoconductual, que se sap que és moderadament eficaç. L’altra meitat va seguir un tractament basat en la teràpia de constructes personals, diferent i més centrada en “la identitat de les persones”, en com es veuen, com veuen què els passa i com veuen els altres, explica Joan Carles Medina, professor de la UOC, investigador de la UB i també autor del treball.
Resultats clars
Els resultats indiquen clarament que les dues teràpies van reduir els símptomes depressius en un 60% dels casos i que no hi ha diferències significatives entre totes dues. A més, també mostren millores en l’impacte de la malaltia en el funcionament diari i en relació al dolor. De fet, gairebé una de cada quatre pacients que van rebre la teràpia de constructes personals va millorar el funcionament de manera rellevant i una de cada sis va veure disminuït el dolor.
La fibromiàlgia encara és una malaltia poc coneguda i no té cura, però està clar que “una millora psicològica repercuteix en la salut física”, conclou Aguilera. Això és important perquè la seva existència “encara és qüestionada per alguns metes” i sovint se li dóna menys importància perquè “afecta majoritàriament dones”.
Una via a la personalització
En el cas de la teràpia cognitivoconductual, s’interessa més en la modificació de la conducta que no pas en el per què d’aquesta, mentre que la de constructes personals, comenta Aguilera, se centra en “com construeixes el teu món i a què dónes significat”. No es tracta, però, d’enfrontar teràpies sinó de comprovar que “les dues poden ser útils des d’una posició diferent”.
Alguns treballs ja havien demostrat que la teràpia de constructes personals podia servir per tractar la depressió, però més enllà d’un petit estudi pilot, afirma Medina, “és la primera vegada” que s’estudia i es demostra les seves possibilitats en la fibromiàlgia. Tenir més recursos epermet adequar-se a les preferències de les pacients i “personalitzar i adaptar millor els tractaments”. “Tenim més eines per escoltar, aprendre i proposar estratègies”, conclou.
